Quan era petita em posava penjolls de cireres a les orelles, com si fossin arracades. També m’agradava fer-me arracades amb les flors arraïmades de l’avellaner. Hi havia avellaners a l’altre cantó de la paret del fons del jardí de Llagostera. Eren tan espessos i alts que migraven els lilàs que hi teníem. Uns i altres oferien una obaga boníssima a l’estiu. M’agradava seguir el procés de la flor a l’avellana. Especial atenció em mereixien també les pellofes. Les avellanes eren buides de dins, quasi totes. Una frustració. Però, les cireres de cor de colom que ens portava en Berto, el de les cireres que li dèiem, eren menjar diví!
Les cireres de la fotografia eren de Terrades, segons em van dir, quan les vaig comprar. Les d’en Berto eren de Panedes.
Entrades
Records d'infantesa amb les fruites del temps!
ResponEliminajo també lluïa cireres i inflorescències d'avellaner, als Closos, nom de la partida on hi havia els avellaners també hi collíem, ran de marge, violetes quan arribava la primavera i en arribar els primérs préssecs, el pare en comprava i feia un petit engany,els posava estratègicament a les branques d'un magraner del pati,els meus germans i jo, els collíem, era una festa!
Aquestes fan una pinta boníssima! Però les de cor de colom són les meves preferides.
ResponEliminaEl sabor de les primeres cireres del maig:
ResponEliminaRecordo la pel·lícula de Kiarostami que conta la historia d'un home que desitja morir. Descriu la cerca d'algú que li ajudi enterrant-ho desprès de consumar el seu suïcidi.
Al llarg del viatge pels turons de Teherán, troba afgans, kurds, turcs, un soldat, un seminarista y finalment un vell que treballa al museu de historia natural.
A tots els hi demana ajuda per a complir la seva fi, però tots tracten de dissuadir-li del seu objectiu.
Finalment l'home del museu decideix ajudar-lo i el deixa sota un arbre cavant la tomba on al dia següent l'haurà d'enterrar.
Però l'arbre es un cirerer...
Cada any celebro amb alegria l'arribada a casa de les primeres cireres.
Hi han moltes petites coses a celebrar. Aquesta bonica entrada, per exemple.
Te'ls trobes, els records d'infantesa, en els moments, en els llocs i en els objectes més imprevistos. Us agraeixo molt els vostres comentaris, Camil·la, Elara, Ignasi. Com m'agraden!
ResponEliminaCollir préssecs d'un magraner, quina alegria de pare, Camil·la!
Ja el nom de les cireres de cor de colom és atractiu, Elara!
És com si hagués vist la pel·lícula, Ignasi, amb les teves explicacions. Era florit el cirerer o era fruitat? M'alegra celebrar l'entrada de les cireres amb tu.
Fruitat; el sabor de les cireres (havien de ser el seu últim menjar) el va fer decidir-se per la vida.
ResponEliminaL'home del museu havia triat l'arbre adeqüat per salvar-ho.
Comparteixo la teva alegria.
"Si heu fet les coses a mos ulls tan belles", que deia Maragall. I les tres cireres del teu perfil?
ResponEliminaUna deliciosa imatge triplicada de la meva fruita favorita.
ResponEliminaTambé son tres els meus fills.
Donat que he pogut conèixer al Dr. Vilallonga i ara que ningú ens llegeix... et presento a Mireia, la meva gran (compta amb el volum):
http://www.youtube.com/watch?v=piTWe3W7NNo
Bonica simbologia. Guapa, la gran, i que bé que canta! Èxit en la seva carrera!
ResponEliminaGràcies Mariàngela!
ResponEliminaMireia llegirá el comentari de la meva catedràtica de Filologia Llatina membre numerària de la Secció Filològica i vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans favorita (uf!).
Em sembla que, (com puc dir-ho en català?) bé, em sembla que flipará!
CIRERES DE COR DE COLOM!!! Quin mom tan bonic! No l'havia sentit a dir mai... Saps que encara recordo la primera vegada que vaig saber que hi havia figues del "coll de dama", i que ho vaig trobar una genialitat?... Cireres de cor de colom... En buscaré més informació, i com quan vagi a plaça i vegi que en tenen en alguna parada, els hi diré que ho posin.
ResponEliminaPodríem recollir noms de fruites relacionats amb parts d'un cos animal, racional o no, ara que ho dius, Assur. Per a mi són les més bones que hi ha les de cor de colom, molta carn i pinyol petit, se'm fa la boca aigua només de pensar-hi!
ResponEliminaEm faràs posar vermella com una cirera, Ignasi!Records a la Mireia!