Totes dues són blanques. Totes dues tenen el seient rodó. Totes dues són cadires de braços. Totes dues són de formes arrodonides. Totes dues són de jardí. Totes dues són singulars. Una és de ferro, l’altra és d’alumini. Una va venir de Ginebra, tot fent estada a Romanyà. L’altra sempre ha estat a Llagostera. Les seves mestresses ja no hi són. Les dues cadires es miren, conviuen, reposen, en el jardí clos.
Vaig fer la fotografia de les dues cadires el 4 de juny passat.
Entrades
Ja no se'n fan, de cadires d'aquestes...
ResponSuprimeixSón úniques! I, per això, molt valuoses.
ResponSuprimeixLes seves mestresses ja no hi son...
ResponSuprimeixISSO
Va morir al 1756, a la edad de 49 anys.
Si he de morir
que sigui al meu jardí
devant la lluna.
Ho va aconseguir?
ResponSuprimeixSi vius en la serenitat i el amor
ResponSuprimeixes més probable que moris en ells.
Quina música t'agradaria sentir?
Ara? Potser Louis Armstrong...
ResponSuprimeixVaig nèixer al setembre del 61.
ResponSuprimeixEl primer que vaig escoltar d'en Louis...
http://www.youtube.com/watch?v=OFCS7kZwxug&feature=related
Però volia dir si mai havies pensat en músiques per acompanyar... a l'hora de morir.
No, no hi he pensat. Tot arribarà. C'est si bon de ser aquí...
ResponSuprimeixGràcies per la cançó.