Dijous passat, sortia del Centre d’Études Catalanes, en ple Marais, a la Rue Sainte Croix de la Bretonnerie, i m’entretenia a fotografiar les botigues que trobava pel camí, més que res enamorada dels seus noms. De dalt a baix: Le point virgule, Rendez-vous des Amis, Les mots à la bouche. Giro la cantonada i em trobo l’aparador de les cireres i els llavis. A París, sembla, també és temps de cireres.
Entrades
Quin festival d'imatges i de colors!
ResponEliminaA Badalona també tenim un barri que es diu “Le Marais”...
ResponElimina... Bé, en realitat el barri es diu “El Maresme” i, com et pots imaginar, res a veure amb el de París :), però ja que parlem de Marais, què et sembla aquest petit però intens i descriptiu moment musical -”La tempesta”- de l'òpera “Alcione”, de Marin Marais?
(Aqui, l'enllaç.)
Quand nous en serons au temps des cerises
ResponEliminaEt gai rossignol et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux du soleil au coeur
Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur
Mais il est bien court le temps des cerises
Où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
Des pendants d'oreilles
Cerises d'amour aux robes pareilles
Tombant sous la feuille en gouttes de sang
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cueille en rêvant
Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous avez peur des chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai pas sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d'amour
J'aimerai toujours le temps des cerises
C'est de ce temps-là que je garde au coeur
Une plaie ouverte
Et Dame Fortune, en m'étant offerte
Ne saura jamais calmer ma douleur
J'aimerai toujours le temps des cerises
Et le souvenir que je garde au coeur.
http://www.youtube.com/watch?v=u1VmNg2hk1A&feature=related
Encantador passeig, deliciosa entrada!
"las cerezas, que son de tan diversas clases y de una gama de colorido que va del rojo negruzco a los carmines más evaporados, delicadísimos. Las mejores son esas últimas, que llamamos de cor de colom, que tienen la carne dura y prieta...", dice Pla en "Un viaje a pie".
ResponEliminaSaludos por las calles de París.
Estimats amics, Teresa, Assur, Ignasi, José Julio,
ResponEliminaCom m'heu fet viatjar amb els vostres comentaris, amb les vostres paraules i amb les músiques que heu suggerit!
Del Marais badaloní a l'òpera de Marais, de les cireres de la cançó vuitcentista a les de Josep Pla.
Gràcies a tots.
Una bona abraçada,
Mariàngela
P.S. Ignasi, llàstima que no siguin tres les cireres de l'aparador, vaig pensar quan vaig fer la fotografia!
Cap problema Mariàngela.
ResponEliminaHe sentit la mateixa complicitat amb dues que amb tres.
Gràcies per l'amabilitat!
Et busco una música apropiada per les calendes de juliol.
Són cireres enjoiades. O joies de cirera. O cireres joia. O joies cirerades. En tot cas són sobretot parisenques.
ResponElimina