Com a pare, entenc perfectament la satisfacció que ens provoquen els èxits, siguin en l’àmbit que siguin, dels nostres fills, però molt més encara ens satisfan quan darrere d’aquests èxits hi sabem un gran esforç per a aconseguir-los.
Ah, sí, Elisabet, és un privilegi aquest fill. Gràcies per escriure aquí. No saps que feliç em fa que aquest sigui el post més llegit de tots els posts que es fan i es desfan a la casa virtual de la professora de llatí!
L'enhorabona pel Borja... i també per a tú!
ResponEliminaSalutacions cordials.
Moltíssimes gràcies, Lluís! Un gran dia!
ResponElimina¡Mil felicitaciones, Mariàngela! Me alegro mucho.
ResponEliminaEnhorabuena muy sincera
Muchísimas gracias, José Julio! Un abrazo.
ResponEliminaEnhorabona, Mariàngela!
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!
ResponEliminamoltes moltes felicitats!!! enhorabona!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
ResponEliminaMoltes felicitats! Quina joia tenir un Doctor a la família i "cum laude". Li desitjo tots els èxits possible i a tu, Mariàngela, enhorabona també.
ResponEliminaMoltes gràcies, Lluís. Li faré arribar la teva felicitació.
ResponEliminaCom a pare, entenc perfectament la satisfacció que ens provoquen els èxits, siguin en l’àmbit que siguin, dels nostres fills, però molt més encara ens satisfan quan darrere d’aquests èxits hi sabem un gran esforç per a aconseguir-los.
ResponEliminaLa més sincera enhorabona per a tots dos!
Moltíssimes gràcies, Assur! Comparteixo plenament la teva reflexió. Una abraçada.
ResponEliminaQuina entrada!
ResponEliminaQuants pares i mares amb blog ho poden dir, això?
"Magnifique!"
No cal que em responguis, que ja deus estar prou enfeinada.
Ah, sí, Elisabet, és un privilegi aquest fill. Gràcies per escriure aquí. No saps que feliç em fa que aquest sigui el post més llegit de tots els posts que es fan i es desfan a la casa virtual de la professora de llatí!
ResponElimina