dimarts, 21 de juny del 2011

Al Marais




Dijous passat, sortia del Centre d’Études Catalanes, en ple Marais, a la Rue Sainte Croix de la Bretonnerie, i m’entretenia a fotografiar les botigues que trobava pel camí, més que res enamorada dels seus noms. De dalt a baix: Le point virgule, Rendez-vous des Amis, Les mots à la bouche. Giro la cantonada i em trobo l’aparador de les cireres i els llavis. A París, sembla, també és temps de cireres. 

7 comentaris:

  1. A Badalona també tenim un barri que es diu “Le Marais”...

    ... Bé, en realitat el barri es diu “El Maresme” i, com et pots imaginar, res a veure amb el de París :), però ja que parlem de Marais, què et sembla aquest petit però intens i descriptiu moment musical -”La tempesta”- de l'òpera “Alcione”, de Marin Marais?

    (Aqui, l'enllaç.)

    ResponElimina
  2. Quand nous en serons au temps des cerises
    Et gai rossignol et merle moqueur
    Seront tous en fête
    Les belles auront la folie en tête
    Et les amoureux du soleil au coeur
    Quand nous chanterons le temps des cerises
    Sifflera bien mieux le merle moqueur
    Mais il est bien court le temps des cerises
    Où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
    Des pendants d'oreilles
    Cerises d'amour aux robes pareilles
    Tombant sous la feuille en gouttes de sang
    Mais il est bien court le temps des cerises
    Pendants de corail qu'on cueille en rêvant
    Quand vous en serez au temps des cerises
    Si vous avez peur des chagrins d'amour
    Evitez les belles
    Moi qui ne crains pas les peines cruelles
    Je ne vivrai pas sans souffrir un jour
    Quand vous en serez au temps des cerises
    Vous aurez aussi des chagrins d'amour
    J'aimerai toujours le temps des cerises
    C'est de ce temps-là que je garde au coeur
    Une plaie ouverte
    Et Dame Fortune, en m'étant offerte
    Ne saura jamais calmer ma douleur
    J'aimerai toujours le temps des cerises
    Et le souvenir que je garde au coeur.

    http://www.youtube.com/watch?v=u1VmNg2hk1A&feature=related

    Encantador passeig, deliciosa entrada!

    ResponElimina
  3. "las cerezas, que son de tan diversas clases y de una gama de colorido que va del rojo negruzco a los carmines más evaporados, delicadísimos. Las mejores son esas últimas, que llamamos de cor de colom, que tienen la carne dura y prieta...", dice Pla en "Un viaje a pie".
    Saludos por las calles de París.

    ResponElimina
  4. Estimats amics, Teresa, Assur, Ignasi, José Julio,

    Com m'heu fet viatjar amb els vostres comentaris, amb les vostres paraules i amb les músiques que heu suggerit!

    Del Marais badaloní a l'òpera de Marais, de les cireres de la cançó vuitcentista a les de Josep Pla.

    Gràcies a tots.

    Una bona abraçada,
    Mariàngela

    P.S. Ignasi, llàstima que no siguin tres les cireres de l'aparador, vaig pensar quan vaig fer la fotografia!

    ResponElimina
  5. Cap problema Mariàngela.
    He sentit la mateixa complicitat amb dues que amb tres.
    Gràcies per l'amabilitat!

    Et busco una música apropiada per les calendes de juliol.

    ResponElimina
  6. Són cireres enjoiades. O joies de cirera. O cireres joia. O joies cirerades. En tot cas són sobretot parisenques.

    ResponElimina