diumenge, 3 de juliol del 2011

Odio els diumenges

Tots els dies de la setmana
són buits i sonen buits
pitjor que la setmana
hi ha el diumenge pretensiós
que vol semblar rosa
i jugar a generós
el diumenge que s’imposa
com un dia feliç.
Odio els diumenges!
Odio els diumenges!
Al carrer hi ha la gentada
de milions de vianants
aquesta gentada que s’escola
amb un aire indiferent
aquesta gentada que camina
com en un enterrament
l’enterrament d’un diumenge
que és mort des de fa molt temps.
Odio els diumenges!
Odio els diumenges!
Treballes tota la setmana i el diumenge també
potser és per això que he pres partit
estimat, si només fossis a prop meu
estaria disposada a estimar tot el que no estimo.
Els diumenges de primavera
tot amarats de sol
que esborren en brillar
les cuites del dia abans
diumenge ple de cel blau
i de riures de nens
de passejades d’enamorats
amb tímids juraments.
I de flors a les branques
I de flors a les branques
I enmig de l’enrenou
de la gent, que, sense pressa,
van a través dels carrers
ens esmunyiríem
tots dos, de la mà
sense intentar saber
què hi haurà demà
i no tenint per esperança res més
que d’altres diumenges
que d’altres diumenges
I totes les gents honestes
que es diuen ben pensants
i aquells que no ho són pas
i que volen que ho creguin
i que van a l’ésglésia
perquè és el costum
que es canvien de camises
i es posen un bell vestit
els que dormen vint hores
perquè res no els ho impedeix
els que es lleven de bon matí
per anar a pescar
aquells per als quals és el dia
d’anar al cementiri
i aquells que fan l’amor
perquè no tenen res a fer
envejarien la nostra felicitat
com jo envejo la seva
de tenir diumenges
de creure en els diumenges
d’estimar els diumenges
quan jo odio els diumenges...
Vet aquí la traducció d’una cançó de la Piaf, que escoltàvem ahir, apropiada per al dia d’avui. La lletra és de l’armeni Aznavourian, més conegut com a Charles Aznavour, i la música de Florence Véran. He mantingut la quasi absència de puntuació. No era diumenge quan vaig fotografiar aquest aparador, a París, a mitjans juny. Bon diumenge!

7 comentaris:

  1. Ai! Diumenges sense despertadors.... Jo els estimo molt, els odiosos diumenges! Bon diumenge, Mariàngela!

    ResponElimina
  2. La meva mare diu que sense amor no som res!
    Bon diumenge ple d'amor!

    ResponElimina
  3. Sense els diumenges no tindríem els dilluns... però jo també detesto les tardes de diumenge. Buf! :(

    ResponElimina
  4. Us dono les gràcies pels vostres comentaris, Manu, Teresa, Elara, aquesta tarda de diumenge que ja s'acaba. I una abraçada endiumenjada!

    ResponElimina
  5. Poc desprès de ser inaugurat el Museu Thyssen-Bornemisza vaig veure en ell una de les millors imatges d'una tarda de diumenge.
    Es va convertir en un dels meus quadres favorits:

    http://www.museothyssen.org/microsites/exposiciones/2007/retratos/img/museo/sala3/n3.jpg

    En dues setmanes torno per l'antològica d'Antonio López.

    ResponElimina
  6. Todo el desgarro de la garganta quebrada de la Piaf cantando encantos y desencantos del domingo...

    ResponElimina
  7. Ben representatiu de les tardes de diumenge el quadre! M'agrada. Gràcies, Ignasi.

    Siempre nos quedará la Piaf para las tardes de domingo, José Julio!

    ResponElimina