Aquests dies Llagostera és notícia, no a tots els diaris, però sí a les xarxes socials. Dilluns van trobar un llangardaix gegant al Casino, mentre hi fan les obres de rehabilitació, i el van llençar al bosc de la Torre. Ara, molts van a la cerca i captura del ja anomenat “monstre del Casino”, hashtag a Twitter #monstrudelcasino, si en voleu saber més. De fet és un rèptil de quatre anys i setanta centímetres de llargada, que prové d’Austràlia. Què hi feia un varà al teatre del Casino?
Sembla que en el darrer ple de l’Ajuntament s’ha aprovat, després d’anys, l’escut municipal. Es veu que els llagosterencs no tindrem més remei que incloure a les nostres vides un llamàntol, és a dir, una llagosta de mar. Tot i que no tenim mar i que des de 1910 vivíem feliços amb el mite del llac que envoltava el castell, com es podia veure en l’escut anterior, noucentista a més no poder. He de confessar que m’agradava molt aquest escut, creat entre la creació de l’IEC l’any 1907 i la creació de la seva Secció Filològica el 1911. Què hi fa un llamàntol en un poble de secà?
El tercer animal d’aquest bestiari llagosterenc i d’aquest post estiuenc és el camell que, durant alguns anys, ja en fa molts, teníem al zoològic de Llagostera, a can Calm, a la carretera. Ens acompanyava les tardes d’estiu, mentre jugàvem a ping-pong amb les amigues i els amics de la colla. El camell ja fa anys que no hi és. Perquè, què hi feia un camell a Llagostera?
Il·lustra aquest post un representant del bestiari llagosterenc, que vaig fotografiar a la cuina de la casa dels meus pares, un dia de començaments de juny que pensava En blau.
Per sort o per desgràcia, la llagosta de l'escut és l'arma parlant històrica del blasó de Llagostera. Quan es va fer la consulta a l'heraldista corresponent no va fer altra cosa que recuperar l'escut que llagostera ja tenia...
ResponEliminaVaja, que teniu molta fauna a Llagostera aquest estiu.
ResponEliminaL'animal del plat blau, molt bonic, d'aquells que no sabries definir perquè tenen característiques de mamífer de rèptil...això sí, de ceràmica i en blau.
Bon estiu.
Camil.la
Preciós el plat de ceràmica. Tens raó que és ben curiós això de que hi hagi un llamàntol a l'escut de Llagostera. El llangardaix del casino fa més aviat por. Esperem que s'estigui quiet o que el capturin pel zoo. No sabia que a Llagostera teniau zoo. Cada dia coses de sempre i coses noves.
ResponEliminaUn petó, Mariàngela!
Ah, si l'heràldica fos infal·lible, Borja!
ResponEliminaI exòtica, Camil·la, ja ho veus. Ja m'ho pensava que t'agradaria el plat! Bon agost!
Ja ho pots ben dir que fa por aquell llangardaix, Glòria! Ara ja no en tenim de zoo, va durar uns anys, no sabria dir-te de quan a quan. Però van haver de tancar, per diversos motius, ja t'ho pots imaginar. Abraçada!
Bestiari de Llagostera al bloc En blau: http://camillaperezsalva.blogspot.com/2011/07/bestiari-de-llagostera.html
ResponEliminaEls bestiaris em fascinen... sobretot els medievals, no hi puc fer més, m'agraden les bestioles simbòliques.
ResponEliminaBen tornada, Teresa! Aquests de Llagostera no ho són gaire de medievals! Abraçada.
ResponEliminaEstas singulares historias de Llagostera me han recordado el "Bestiario fantástico" de Joan Perucho y "Los animales célebres" de Michel Pastoureau sobre los que alguna vez he hablado en Mi Siglo.
ResponEliminaFelicidades por el blog.
Me siento halagada, José Julio! Muchas gracias por tanta generosidad. Tengo bien presente el bestiario de Mi Siglo. Me entusiasma! Feliz agosto.
ResponEliminaNo et preocupis si finalment us posen la llagosta (i no seria molt més adient posar-n'hi una de terra?) a l'escut, ja que no sereu un cas únic: A Mollet del Vallès, a l'escut hi tenen un peix (un “moll”, o “roger” com en dieu vosaltres).
ResponEliminaJa em comença a agradar i tot, Enric... Veus, de llagostes de terra sí que n'hi ha moltes. I què hi deu fer un roger a l'escut de Mollet?
ResponEliminaA Mollet passa com a moltes altres poblacions, que a l'escut de les quals hi figura una silueta, una forma..., digues-li com vulguis, del que en heràldica es coneix com a “senyal parlant”, és a dir, que el nom d'aquesta figura recordi el nom de la població: A Sabadell hi tenen una ceba; a Cornellà, un corn de caça; a Caldes, una caldera..., i és per això que a Mollet (diminutiu de “moll”, el “roger” que en dieu a les vostres comarques) hi tenen un “moll”.
ResponEliminaPel que fa a Llagostera, i és una opinió molt personal, crec que com a senyal parlant seria molt més adient una llagosta de terra que no pas una de mar.
Enric, em deixes recomanar-te aquest post del meu fill? http://www.sastreria-vilallonga.com/2011/08/la-polemica-de-lescut-de-llagostera.html
ResponElimina