diumenge, 5 de febrer del 2012

Paul Auster com a neutralitzador

Sabies que seria un dia difícil el d’ahir. L’aniversari d’aquest teu mort sempre ho és. I ho va ser. Doblement. Havia passat algunes vegades i acabaves pensant que Algú en algun lloc decidia que tu podies suportar dos mals al mateix temps, i potser decidia que eres més capaç de suportar dos mals al mateix temps que no pas un de sol. Havies de sortir de tu mateixa, així és que vas anar a comprar el diari i hi vas afegir un llibre, el darrer de Paul Auster que t’havia recomanat un amic, Diari d’hivern. El vas devorar. L’autor com a protagonista de la novel·la de la seva vida. Què hi pot haver de més apassionant i de més terapèutic que novel·lar la pròpia existència? Llegir-ho. Recordar i deixar fixats persones, dates i llocs viscuts, perquè sobrevisquin a la memòria i a la pròpia (i breu) existència, vet aquí l’obsessió d’Auster. I per això les llistes senyoregen arreu de les pàgines de l’obra. La teva llista d’ahir tenia dos ítems. La dualitat es neutralitza per ella mateixa. O pots ajudar a neutralitzar-la, si hi introdueixes un tercer element que mantingui a ratlla els extrems. 

El mar d’hivern de la fotografia és el de S’Agaró, de diumenge passat.

4 comentaris:

  1. Autors, actors i protagonistes de les nostres vides que novel·lem cada dia amb la nostra existència i amb tot allò que "fem". Sobrevivim a la memòria i intentem anar endavant.
    Bon regal, el teu post, per un diumenge fred, però radiant!
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Els aniversaris ens posen de nou davant els objectes i subjectes de l'aniversari... És l'avantatge de sobreviure per viure més plenament, amb consciència.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Dos mals al mateix temps i, de vegades, tres. Quan em trobo així i vull introduir un element neutralitzador, naufrago i solen guanyar els mals. Els deixo fer fins que es cansen i aconsegueixo accedir, altra cop, a la pau.
    Abans d'ahir vaig acabar Diari d'hivern, el primer llibre que m'he comprat "on line" i del qual, segur que en parlaré aviat.
    Una abraçada, Mariàngela.

    ResponElimina
  4. Paul... i Tom, i Harvey, i un altra Nova York:

    http://www.youtube.com/watch?v=61pp51kxvVM

    Petons!

    ResponElimina