Estic convençuda que, des que han aparegut atles literaris i tants estudis sobre la relació entre literatura i territori, o dit d’una altra manera geografia literària, i des que es programen passejades de la mà de la literatura, -itineraris literaris, vaja-, estic convençuda, deia, que hi ha escriptors que se senten atrets per la necessitat d’adoptar un territori sense escriptor i fer-se’l ben seu, o bé de resseguir en la seva pròpia obra els llocs literaris de la seva vida, i fins i tot d’escriure peces que puguin augmentar les llistes d’obres que descriuen un lloc concret, i encara més pensen en el fet que es puguin crear itineraris literaris a partir de les pàgines dels seus llibres.
Al Diari d’hivern, Paul Auster arriba a l’extrem que una de les llistes que introdueix a l’obra, la més extensa, sistemàtica i explicada, és la llista de totes les cases en les quals ha viscut, des del seu naixement fins avui. Arriba a donar-nos l’adreça completa de cadascuna d’elles, excepte de la darrera, de manera que fa el seu propi itinerari literari. Només falten el mapa i les fotografies.
Auster descriu una vista semblant a la de la fotografia que il·lustra aquest post. La vaig fer un capvespre de setembre de l’any 2009, des d’una casa molt propera a la que va habitar l’escriptor dels vint-i-set als vint-i-nou anys.
Entrades
Les cases on hem viscut... Aquests 'llocs' ens fan una mica o molt, a vegades. És interessant fer-ne la llista, és una altra manera de veure'ns.
ResponEliminaHo trobo molt interessant jo també. I resseguir cada casa, quan fas la llista, et porta a racons de l'ànima que ja estaven tancats.
EliminaSí, es una altra manera de veure el món o el paisatge. Les cases, les biblioteques, els cafès, les places, alguns arbres, ports, aeroports, pics i altres indrets, poden exercir un gran efecte inspirador i evocador.
ResponEliminaTambé la música. Jo estic fent una llista dels cants i músics de tots els temps que hi ha al You Tube, o no.
Deus tenir una gran feinada, Joan. De quina mena de cants i músics fas la llista?
EliminaÉs ben cert el que dius. A partir de l'Ulisses i de l'actual facilitat que tenim per viatjar, les rutes literàries ja no semblen espontànies ja que el mateix autor ens les marca perquè seguim el seu camí. Recordo haver anat a Varick, crec que al número 17 molt abans de que sortís aquesta llista. En el primer llibre autobiogràfic, La invención de la soledad, parla molt de la seva joventud a Newark i descriu amb detall alguns indrets de la ciutat, especialment zones molt industrials. Quan, fa molts anys, el vaig llegir vaig sentir que Auster volia ser estudiat i ens donava pistes.
ResponEliminaUn petó!
No s'amaga gaire res aquest home! El vaig veure i escoltar al CCCB, dimarts passat, presentat el Diari d'hivern. T'hauria agradat. Assegut en una cadira de disseny vermella, i a vegades mig estirat, l'imaginava a casa davant de la TV, com te l'imagines tu. Interessant.
Elimina