divendres, 3 de febrer del 2012

La boira i la Callas

Havia vist de copdescuit l’aurora rosada que decorava les torres d’Hostalric. Llegia el diari amb fruïció. Al seient del costat un noi maldava per fer-me escoltar una música fregida que sortia dels seus auriculars. Començava a molestar-me. Havia acabat el diari i, a la finestra, ja no hi havia horitzó, la boira espessa ho cobria tot. El tren ralentia. Em vaig posar jo també els auriculars. La Vanoni anava preguntant “Che cosa c’é” i la Callas responia “Je ne suis que faiblesse”. El món lliscava gris i el viatge esdevingué lluminós. Com a la fotografia que il·lustra el post, feta des del tren, de tornada cap a Girona, un dimarts assolellat de gener.

4 comentaris:

  1. Músiques lluminoses per tornar a casa...

    http://www.youtube.com/watch?v=bmVlHNDk_hM

    I paraules que il·lumines: entotsolar-me l'altre dia, copdescuit i maldava avui...
    Frueixo d'elles com d'un regal inesperat.

    ResponElimina
  2. Vanoni i Callas i els estimats paisatges de La Selva. Com es gaudeix posant banda sonora al dia a dia!
    Petó.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. És un plaer això de portar la música amb tu. I jo sense saber-ho!
    M'agrada la que m'has regalat, Ignasi. N'he fruït tant com tu de les paraules regalades...

    ResponElimina