Durant segles, qui volia viure més d’una vida (llegiu tenir més d’una identitat), o es feia actor, o es feia escriptor, o es disfressava per carnaval. Avui, n’hi ha prou amb obrir un perfil al facebook o un compte al twitter.
Vaig fixar aquesta imatge de la desfilada de carnaval a la via del Corso, de Roma, el 6 de març de l’any 2011.
Entrades
Ho has clavat Mariàngela!
ResponEliminaBon diumenge.
La ceràmica també permetria viure més d'una vida, Camil·la?
EliminaCompletament d'acord amb el teu comentari, Camil·la!!!
EliminaAi, el Carnaval! El Carnaval diu moltes coses de la societat que el fa. Des que tinc memòria, el Carnaval català tira a barroer, xaró i estripat; aquest darrer tret ja em sembla bé, però els altres dos, no. I trobo a faltar -molt!- aquell altre vessant del Carnaval que també hi hauria de ser: el de la noblesa, l'elegància, la tradició... Això que a Itàlia encara es troba.
ResponEliminaSom el que som i venim d'on venim, més val que ens acceptem! Sempre ens quedarà Itàlia!
EliminaNo es pot dir gaire, a Vilanova i la Geltrú, que no t'agrada el Carnaval, aquest tipus de Carnaval, vull dir. El Carnaval que a mi m'agradaria encara no l'he vist per aquests verals.
ResponEliminaDeveu estar ben divertits, aquests dies! Ja han enterrat la sardina?
EliminaNo m'agraden els carnavals. Sempre en dono la culpa a la película "Orfeo negro" que vaig veure de nena i que desenvolupava el mite d'Orfeu i Eudídice als carnavals de Rio de Janeiro. Quina pena em varen fer els desgraciats amants!
ResponEliminaMariàngela, tens una fotografia per a cada cosa i de cada fotografia en saps fer una perla.
Petó!
Ui, aquesta pel·lícula la vaig veure d'adolescent, jo diria. Em va inquietar molt. I em va entusiasmar la música. No sé si va ser a partir d'aquí que em vaig enamorar de la música brasilera i vaig començar a comprar-la amb avidesa. Gràcies per la perla!
Elimina