Fa dos estius vaig fer una sèrie de posts al bloc sota l’epígraf Finestres. Els vaig programar perquè es publiquessin mentre jo era de viatge, des del 17 fins al 27 d’agost de 2010. Van ser onze finestres de llocs diferents que havia viscut, de New York a Atenes. Jo no vaig anar a cap dels llocs d’on eren les finestres, aquells dies d’agost. De fet, aquell va ser l’estiu de les finestres i de les traduccions de les finestres dels poemes francesos de Rilke. He continuat fotografiant finestres arreu on he anat, o quasi, i n’he publicat algunes al bloc. Com que el bloc ho permet, he descobert que hi ha disset posts etiquetats amb aquest mot. La darrera finestra que hi havia publicat és una finestra romana del mes de juny. La d’avui és del monestir de Sant Feliu de Guíxols, de divendres passat. Als seus ulls s’emmirallaven una casa i uns arbres que rebien el sol de biaix del crepuscle d’un dia ventós, emmarcats en blau de cel i pedra vella. Aquí us deixo aquesta postal que us he portat de Sant Feliu, amics.
Entrades
M'agraden molt les finestres, potser per tantes coses que poden simbolitzar. La fotografia que ens mostres, molt bonica. Una finestra que, més enllà de l'encant del seu color, ens tanca l'interior però, no obstant això, ens permet accedir a l'exterior, reflectit als vidres, sense que ens calga ser-hi.
ResponEliminaM'atreuen les finestres quan amaguen l'interior i reflecteixen l'exterior. Es tornen encara més misterioses...
Elimina