Temps era temps, el déu Zeus, pare dels déus i dels homes, va enviar dues àligues en direccions oposades tot dient que el lloc on s’ajuntessin seria el melic del món. Les dues àligues es van trobar a Delfos, a Grècia, de manera que aquell lloc va esdevenir el centre del món dels antics o el que és el mateix el melic del món, òmfalos en grec.
El món és ple de persones que es miren el melic, vull dir que estan permanentment ocupades amb elles mateixes, pensant-se que són tota la humanitat, que ve a ser el mateix. D’altres persones, en canvi, s’ocupen del món exterior perquè han fet que del seu melic en depenguin altres melics amb la qual cosa no tenen gaire temps de contemplar-se el seu.
En Gat m’ensenyava el melic, quan el fotografiava, a començaments de juny, al jardí de Llagostera.
Entrades
Recordo, a l'aire de Delfos, aquest lloc on les àligues es van creuar... Un lloc simbòlic que equival al centre que és a tot arreu...
ResponEliminaTot és centre? Sí, és clar...
EliminaI tan petit que és ;)
ResponEliminaDelfos i el melic, sí.
EliminaDelfos! No em va estranyar gents que fos considerat el centre del món. Ara bé, Dalí, ja és sabut, va situar el melic del món a l'estació de perpinyar i ha aconseguit fer-m'hi pensar quan hi passo.
ResponEliminaUn petó, Mariàngela!
Capacitat de convicció daliniana! Petons, Glòria.
Elimina