Es va llevar d’hora. Mentre esmorzava, va llegir el diari. El seu horòscop li deia que viuria un enamorament sobtat. Li va fer un salt el cor. A l’ascensor va trobar el veí de l’àtic, amb el gos, i li va semblar que s’enamorava d’ell, de copdescuit. El porter li va regalar un somriure que la va fer enamorar d’improvís. Al diner de l’altre cantó de Broadway, el cambrer li va dir dues paraules més amables que els altres dies i també se’n va enamorar sobtadament. I així va continuar durant tot el dia. Al vespre, de retorn a casa, va pensar que havia passat un bon dia amb tants enamoraments sobtats. I se’n va anar tota sola a dormir.
Pensava en el Tom’s que vaig fotografiar el mes d’agost de l’any 2009, quan escrivia aquest post, i en la cançó que li va dedicar Suzanne Vega.
Entrades
El disc, i aquesta cançó, em semblen sublims. Gràcies! I quina sort de poder anar-hi, revivint cada línia (I am sitting/ in the morning/ at the diner/ on the corner/ I am waiting/ at the counter/ for the man/ to pour the coffee...) Me sé la lletra de memòria de tot el disc :)
ResponEliminaCançó viscuda, sí. Moltes vegades. Ja has vist l'enllaç. Gràcies a tu per la visita, cantireta.
EliminaRecordo que alternava aquesta cançó (i Luka) amb aquesta altra:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=O6475u0wEG0&feature=related
Conservo els vinils.
Eren els vuitanta... i els meus vint.
Reviscolen sensacions al llegir-te!
Ben tornat, Ignasi. Ja et trobava a faltar. Ah, sí, també m'agrada molt la cançó de Tracy Chapman.
Eliminabuf, no se macut res mes. el final es massa dur per mi.
ResponEliminaDepèn de com t'ho miris...
EliminaLa vida a vegades és tan gris, o tan trista. Enamorar-se la torna de colors, encara que sigui de manera imaginativa.
ResponEliminaPerò no sempre duren els colors...
Elimina