dissabte, 7 de juliol del 2012

La Girona de Nicolau d’Olwer

S’acaba d’editar, íntegrament per primera vegada a Catalunya, Caliu. Records de mestres i amics, de Lluís Nicolau d’Olwer. Es tracta del facsímil de l’edició mexicana de 1958, amb un pròleg fet expressament per a aquesta edició de Carles Miralles. 

A Caliu, hi ha un capítol, breu i contundent, sobre Carles Rahola, el gironí que li “mostrava una a una les pedres venerables de la ciutat”. N’extrec aquesta bellíssima descripció de Girona: “Recordo la impressió llunyana, fonda però inesborrable, d’una nit hivernal, glaçada: lluïa la lluna brunyida pel vent, llum argentina i penombra blava rellevaven de misteri els monuments, els casals i els carrers de la ciutat vella. La Catedral amb la més agosarada nau gòtica de la nostra arquitectura, Sant Feliu emmurat d’inscripcions romanes, el carrer de Ciutadans, el de la Força, les rampes i les graonades que menen a l’alta acròpolis, les torres de l’entrada, els carreus ciclòpics... somni i silenci, romput només pel xiulet de la tramuntana i el miolar dels gats, única nota vivent de la ciutat encantada.”

Vaig fer la fotografia, amb el campanar de la Catedral al fons d’un carrer costerut del barri vell de Girona, pel març de l’any 2010.

4 comentaris:

  1. La memòria sensorial de Nicolau d'Olwer era extraordinària, sembla que també recordava amb una gran nitidesa l'aire blau de Vilanova...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el final del capítol que dedica a Vilanova, "Aquell sol de Vilanova...": "I cada dia, com si m'aboqués a la finestra d'una casa de pescadors de Vilanova, puc veure una llenca d'aquell sorral amb barques tretes en terra, i d'altres papallonejant a vela inflada fins a fondre's en la blavenca grisor de la calitja... És una tela de Rafel Sala, amb el més característic dels seus temes. Ell va pintar-la en el record, jo la contemplo en l'enyorança."

      Elimina
  2. Bells textos per parlar de carrers que sempre viuran amb mi.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina