Torna, torna, Rodoreda

Fa dies que no apareix el món de Rodoreda en aquest diari-bloc o bloc-diari. Això no vol pas dir que Rodoreda no sigui present en el món de l’autora d’aquest bloc-diari. No, no. Hi és, com hi són les paraules i l’atracció per certes paraules que tampoc no apareixen diàriament en aquest diari-bloc: cel, magraner, xuclamel, aranya, jardí, alzina, glicina, rosa, nit, lluna, sol, núvol, mirador, estany, nimfees, salamandres. O en llocs que resten reclosos en el clos més interior de l’autora d’aquest bloc-diari. Però de sobte, un dia, un d’aquests mots, un d’aquests noms es dreça amb una força inusitada, coneguda, hélas, en letargia, vés per on. I el bloc-diari torna a omplir-se la boca de viatges i flors, d’illes de lliris vermells i de miralls trencats, de jardins vora el mar i torres prop del cel. I suren velles paraules amigues enmig de la grisor d’un dia. 

Fins d’aquí a nou mesos no tornaran a florir aquestes glicines del jardí Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans que vaig fotografiar el 14 d’abril de l’any 2011. I serà així, si tot va bé, que les plantes necessiten moltes atencions.