Ella sent un bufarut a l’orella dreta aquesta tarda de diumenge. A estones li sembla que és el brunzit d’ales d’un borinot ros, a voltes creu que és el regurgitar de la mar en una gorga profunda, ara però l’identifica amb el so somort dels avions que creuen incessantment la gran ciutat. Té ganes que arribi el vespre, per saludar la lluna.
Vaig fotografiar la lluna i el deixant, a Barcelona, un capvespre de finals del mes que acabem de passar.
També el cel està revoltat...
ResponEliminaAquest vespre els núvols eren de color de rosa...
ResponElimina