Tot, a la vida, em penso, és el resultat d’una obsessió. Sense passió, però, no hi ha obsessió. Malaguanyat aquell que no persegueix cap obsessió, perquè no té cap passió, viurà una trista vida.
Tinc l’obsessió de fotografiar finestres, sobretot quan tenen bones vistes o potser per emmarcar una bona vista. I és que per les finestres, com pels ulls, entren i s’enceten moltes passions. I hem de posar-hi marc. La finestra del post obsessiu d’avui és romana. La vaig fotografiar fa un mes.
Ah, les fenêtres, són els ulls dels desigs, de segur que la coneixes:
ResponEliminahttp://youtu.be/KkJJDbBTxto
Fantàstica la cançó de Brel! Gràcies, Lapsus calami!
EliminaCrec que t'agradarien les finestres de Miquel Vilà, olis o gravats http://www.ebay.com/itm/Miquel-Vila-Etching-Finestra-Vinya-Window-Over-Vineyard-Signed-62-75-/180817074677#ht_608wt_932
ResponEliminaM'han agradat molt, Enric. Moltes gràcies.
EliminaEm sembla que compartim obsessió!
ResponEliminaEt deixo un enllaç amb poemes i pintures al voltant de la finestra:
http://en.calameo.com/read/0007122076893222e78a1
Preciós aquest llibre digital amb finestres de pinzell i ploma! Enhorabona.
EliminaI finestra + Roma, una bona combinació :)
ResponEliminaLes finestres romanes sempre miren bonic...
Elimina