Josep Pla escriuria un bloc

Si Josep Pla hagués viscut en el nostre temps, segon decenni del segle XXI, ja faria temps que escriuria un bloc. Què és tota l’obra planiana sinó el resultat d’una escriptura constant, breu i fragmentària, sobre tot allò que ens envolta, de la quotidianitat més petita als fets rellevants, de la reflexió més abstracta a la descripció precisa, de l’espigolar en la literatura que l’ha precedit a la fruïció de l’escriptura de viatges. 

Ho he pensat mentre tenia a les mans el seu volum Les hores, escrit a imatge i semblança dels Fastos ovidians, però en prosa. El va titular així, diu, “perquè és un títol greu, adequat i bonic”. Explica, al prefaci, l’origen mitològic de les divinitats grecollatines d’aquest nom. I hi recorda que, quan Goethe i Schiller “volgueren fer una revista, l’anomenaren ‘Les hores’, nom revelador de la contextura pausada de les seves existències. Dins de la meva decisiva mediocritat, he volgut recordar aquest títol.” Hi parla també de la seva ingenuïtat, de la seva espontaneïtat pueril, de la seva vocació, de la “pura delícia” i “entreteniment excepcional” que li va suposar elaborar aquest llibre. 

“Les coses importants són les que no ho semblen”, diu l’Adrià, el protagonista de Quanta, quanta guerra... de Mercè Rodoreda. Sembla que Josep Pla ho sabia bé.

La tinc sencera l’obra completa de Pla, la vermella, però està repartida entre Girona i Llagostera. A la fotografia una part de l’escala planiana del meu estudi gironí.