Ella s’emociona, quan es contempla en les fotografies que ell li feia. Perquè ella no es veu a ella mateixa, el veu a ell, darrere de l’objectiu, amb la càmera a les mans, una mica maldestre, tan tendre, mirant de trobar l’enquadrament més convenient, el somriure més dolç, mentre li feia cadascuna de les fotografies de l’àlbum. Cada fotografia és una carícia. O un bes.
En la fotografia que il·lustra el post d’avui no hi és ella, però la va fer ell, perquè volia enviar-li a ella el bes de les flors roses del seu parc preferit. Aquesta peça, I Only Have Eyes For You, va ser escrita per escoltar mentre es llegeix aquest post.
Entrades
La fotografia és preciosa i he llegit el text escoltant la cançó. Tot el que no sé d'aquesta història m'arriba com un perfum misteriós.
ResponEliminaUn petó, Mariàngela.
Un altre petó per a tu, Glòria!
EliminaBellíssima entrada, amb un punt de tristesa.
ResponEliminaHe sentit ganes d'abraçar-te, noia.
Gràcies, Ignasi. Una abraçada!
EliminaCalfred. Quines línies, quines veus! Petons, jo també!
ResponEliminaTendresa...
Elimina