Aquesta noieta mestressa de casa, ben dreta, polida i endreçada, s’ha aturat a llegir un llibre, enmig de la feina de neteja. Té la taula plena de bibelots, l’espolsador sota el braç i els ulls fixos en el llibre. Voldria viure la vida de la protagonista de la novel·la que té a les mans. Ella, tan neta i bufona, amb una casa, un marit, uns fills, voldria volar. No sap, però, que volar cansa. I deixa sol.
William McGregor Paxton (1869-1941) va titular “The House Maid” el quadre protagonista del post d’avui, pintat l’any 1910. És un dels centenars de quadres de noies i dones en interiors que Paxton va crear al llarg de la seva vida, sembla que sota la influència de Vermeer. Es conserva a The Corcoran Gallery of Art de Washington.
Entrades
S'ha aturat el temps per uns instants mentre ella vola, la cambra n'és la seva còmplice, silenci, quietut, harmonia en blaus i blancs...em sembla que la deixarà volar força...abans no es cansi i resti sola...
ResponEliminaSort que és jove i no es cansa de llegir dempeus...
EliminaSembla que sempre volem el que no tenim. Tanmateix, els somnis han de ser nostres, en tenim dret.
ResponEliminaVolem el que no tenim i volem volar, quan estem ancorats!
EliminaCrec que Vermeer l'hagués lloat.
ResponElimina"La nacarada nuca donde se demoraban
unas gotas de luz, cuando luz ya no había."
De Paxton a Ángel González, un petit salt.
Que bé li escauen aquests versos, Ignasi!
EliminaL'atracció cap a la lectura tan incompresa en les dones, i també en els homes, de classe treballadora. Més enllà dels bibelots i de la pols algú ens escriu per ensenyar-nos altres mons que ens fan distreure i ens fan aprendre.
ResponEliminaUn quadre exquisit, Mariàngela.
Petó!
Un mestre dels interiors en Paxton. Què faríem sense les lectures? Abraçada, Glòria.
EliminaA mi em passa sovint, fins i tot amb la planxa encesa ;)
ResponEliminaQue el llegir no ens faci perdre el planxar!
Elimina