Es veu que, com que no han trobat cap més altra manera de produir el foie gras, a partir del mes que ve a Califòrnia prohibiran produir i vendre aquesta delícia.
Al segle IV de la nostra Era, l’escriptor llatí Pal·ladi en el seu Tractat d’agricultura explicava això: “Les oques de quatre mesos s’engreixen molt bé: com més aviat es comença, més bé va. Els grecs barregen dues parts de farinetes d’ordi amb una de segó, i els en donen segons la gana que tenen. Les ajudes donant-los aigua tres cops al dia, i un cop a mitja nit. Al cap de trenta dies, si els voleu estovar el fetge, agafeu figues seques, aixafades i remullades amb aigua, les pasteu bé i en feu boletes, que embocareu a les oques vint dies seguits.”
La traducció és de Maria Àngels Anglada. Va incloure aquest fragment amb el títol “Qui es va inventar el ‘foie gras’ o fetge gras?” en el seu volum Retalls de la vida a Grècia i a Roma, imprescindible per a conèixer la vida quotidiana de l’antiguitat clàssica, de la mà dels mateixos autors grecs i llatins, sàviament triats i comentats per l’escriptora.
Em penso que no tinc oques fotografiades. Però fa quinze dies, a Roma, vaig fotografiar aquests romans disfressats de romans, davant del Panteó.
Entrades
Pobres oques! Sempre m'ha fet llàstima que els fessin engreixar el fetge.
ResponEliminaAi, sí!
EliminaMariàngela,
ResponEliminaEl foi gras va deixar d'agradar-me quan vaig ser conscient de que era fetge, víscera que ni miro ni molt menys tasto.
Quan puguis passa per l'Arbre de Foc. Hi tens una postal.
Un petó.
Ara hi vaig, Glòria! Abraçada!
EliminaJo mai no vaig passar del paté de foi, a més de porc, marca -anava a dir ACME- Apis o avui en dia PIARA, que deu ser tot menys foi gras, és clar. I me n'alegre del succedani, la veritat, un mal de cap menys, perquè em sap greu això de les oques.
ResponEliminaAixò de la marca ACME m'agrada molt, Lapsus calami!
ResponEliminaI les llengües confitades de colibrí?
ResponEliminaNo n'havia sentit a parlar mai, Ignasi! T'ho has inventat?
Elimina