El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.
Cau aclaparat el lleure
sota els cels esbatanats;
blau ventall d’aires de foc,
el llagost va pels gorets.
El penyal voldria beure,
els herbeis són empolsats,
pel camí llueix el roc,
ix un baf de les parets.
El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.
El poema és de Josep Carner i el quadre és de Paul Cézanne. Guardeu-vos de la calor!
Entrades
I que ben descrita la sensació d'aridesa i aclaparament que t'amara quan camines pel camp en dies com aquests.
ResponEliminaGuardem-nos de la calor, ja ho pots ben dir.
Carner és CARNER, el príncep dels poetes!
EliminaContrafent el mestre:
ResponEliminaAi, quin fred que fa!
Ai, quin baf que fa!
tinc les cames botinflades
tinc les mans endormiscades
tinc el nas fet un nyap…
Si això dura no sé pas…
Ai, quin baf que fa!
Jo no el puc pas aguantar
Perdoneu, és el que té la calor :)
Tens el verb i el càlam fàcils, benvolgut Lapsus calami! I sorneguers...
Elimina