“El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho. [...] Escriure malament o parlar malament perquè no s’ha tingut escola és una excusa vàlida, però una excusa al capdavall. Quan vaig voler escriure em vaig trobar que no sabia redactar una carta en català i a la meva època tampoc no hi havia escola. I em vaig posar a estudiar-lo. Carregada de lògica no concebia que es pogués tirar endavant sense aquesta eina de treball importantíssima. Trobaríem absurd que un paleta volgués aixecar una paret sense ciment ni maons o que es volgués fer circular un tren d’un costat a un altre sense vies. La llengua és l’ànima d’un país i mereix moltes atencions.”
Mercè Rodoreda, 1976.
Entrades
Quanta raó tenia Mercè Rodoreda i que bé que ens ho recordis. És indignant que una altra vegada i van...)s'ataqui la nostra llengua i l'inmersió lingüística que tants bons fruits dona a Catalunya. I aquesta vegada l'atac no ve de fora, l'atac ve del TSC. Lamentable i insultant!
ResponEliminaUna abraçada, Mariàngela.
En efecte: és a través de la llengua que l'ànima parla... La nostra, les qui la sentim com a nostra, parla en català.
ResponElimina"La lengua es el alma de un país y merece muchas atenciones". ¡ Qué gran frase a recordar!
ResponEliminaAfectuosos saludos
Camil.la Pérez Salvà ha dit...
ResponEliminaQuina raó que tens Mariàngela, he estat fora uns dies i no he seguit el bloc ara ho faig i no puc estar més d'acord amb el que dius.
Efectivament,penso tal com diu la Teresa que la llengua és la nostra ànima que parla.
Veig que has il.lustrat el post amb una imatge del llibre de Baldiri Rexach, jo també el tinc crec que una primera edició.
Gràcies pels vostres comentaris, Lluís, Teresa, José Julio, Camil·la!
ResponEliminaBen tornada, Camil·la! Recordo que vas fer un post sobre aquest llibre.