Viatges en tren. Reunions. Dinars de treball. Taules rodones. Recitals de poesia. Sopars de compromís. Més reunions. La rutina tardoral, gens rutinària, ha arribat. Mentrestant, Marià Fortuny torna a formar part dels escenaris quotidians. Per al colom sembla que també. Era dimarts i 13 de setembre, quan els vaig fotografiar.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 3 hores
S'estimen, el colom i l'estàtua, pedra immòbil i ocell que vola...
ResponEliminaAmb poques paraules i ben dites, com sempre, m'has enviat un alenar de tardor.
ResponEliminaSi més no mentre feia les fotos, el colom no es va moure ni un milímetre, Teresa!
ResponEliminaJa en teníem ganes de tardor, oi Glòria?