Viatges en tren. Reunions. Dinars de treball. Taules rodones. Recitals de poesia. Sopars de compromís. Més reunions. La rutina tardoral, gens rutinària, ha arribat. Mentrestant, Marià Fortuny torna a formar part dels escenaris quotidians. Per al colom sembla que també. Era dimarts i 13 de setembre, quan els vaig fotografiar.
diumenge, 18 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
S'estimen, el colom i l'estàtua, pedra immòbil i ocell que vola...
ResponEliminaAmb poques paraules i ben dites, com sempre, m'has enviat un alenar de tardor.
ResponEliminaSi més no mentre feia les fotos, el colom no es va moure ni un milímetre, Teresa!
ResponEliminaJa en teníem ganes de tardor, oi Glòria?