divendres, 9 de setembre del 2011

Les dones d’Eneas: Creüsa

Tot i que en la tradició primitiva es deia Eurídice, la primera muller d’Eneas i mare del seu fill fou la princesa troiana Creüsa. En la fugida, després de la destrucció de Troia, Creüsa va desaparèixer. Eneas, ocupat com estava amb el seu pare Anquises a coll, el seu fill Iulus de la mà i les figures dels déus al braç, no se’n va adonar fins que ja eren lluny. Tot i així, va desfer els seus passos i va tornar a la ciutat cremada i va cridar Creüsa una vegada i una altra. Però Creüsa no podia fer el viatge amb Eneas. Implacables, els déus van sacrificar Creüsa a causa de l’elevada missió que reservaven a Eneas: la fundació de Roma. 

Fa menys d’un any que vaig dedicar un post a Creüsa. Hi retorno cíclicament. La mitologia ens ensenya comportaments arquetípics. La representació de Creüsa sempre m’ha interessat. Aquesta il·lustració fidel del final del llibre segon de l’Eneida és de Bartolomeo Pinelli i de 1878. S’hi veu l’ombra de Creüsa quan s’apareix a Eneas per dir-li que ni la cerqui ni l’esperi més. I és que, com Creüsa, Eneas tampoc no és amo de la seva vida: hi té prioritat la família de sang i el destí que li han preparat els déus.

7 comentaris:

  1. Sense fer-ho tan sublim, déus o no, està clar que no som amos de la nostra vida sempre té prioritat tal com tú dius, la nostra família de sang.

    ResponElimina
  2. En la mitologia trobem representats els arquetips tal com els va plantejar Jung, i el sacrifici de Creüsa representa el sacrifici de tantes dones en ares dels destins dels marits.

    ResponElimina
  3. La mitologia sempre explica tantes coses de la nostra realitat...L'home ha de fer coses importants, grans gestes (o gestions) i la dona s'ha de sacrificar per això. Llastimosament és la realitat de moltes dones, encara avui dia.

    ResponElimina
  4. A partir dels vostres comentaris miraré de trobar exemples en la mitologia del sacrifici d'algun home. Perquè a la vida real n'hi ha. La meva reflexió no anava tan dirigida a la situació de la dona, perquè pensava en casos masculins que conec. Gràcies amigues, Camil·la, Teresa, Cristina!

    ResponElimina
  5. Som les dones tan rellevants? Oi tant, els homes s'arruguen de seguida, però potser Eneas no ho va voler reconèixer... Pobra Creüsa, destinada a ser l'ombra d'un home tan important, com tantes dones...

    ResponElimina
  6. Ai Mariàngela que potser em renyaràs!
    L'única Creusa que coneixia -fins avui- era la Maria:

    http://www.youtube.com/watch?v=ly-Gzbd1eI0&feature=related

    Però et llegeixo.
    Atentament.
    I aprenc.
    Delectant-me!

    ResponElimina
  7. No es diu enlloc com va passar, però Creusa va morir durant la fugida de Troia. Per això, quan Eneas la va voler abraçar ja no va poder perquè era només una imatge, l'ombra, de la dona que havia estat en vida.

    Ui, m'agrada molt aquesta cantant. En tenia molts discs en la meva època fan de la música brasilera. Així que segueixes la norma horaciana prodesse aut delectare...
    Abraçada, cantireta i Ignasi!

    ResponElimina