“Veniu, llorers triomfals, a cenyir els meus polsos. He vençut. Corinna, apa, és als meus braços, ella que era vigilada per un amant, un guardià, una sòlida porta, tants enemics, perquè no pogués caure en cap parany. La victòria digna, entre totes, de triomf és aquella en què la presa, sigui quina sigui, no costa sang. No són pas humils muralles, no són pas fortaleses circuïdes d’estrets fossats, sinó una dona que ha estat presa per la meva estratègia.”
No, no, la Corinna del text que acabeu de llegir no és ni sueca, ni alemanya, sinó una dona romana de fa vint segles. Així s’expressava el poeta llatí Ovidi a l’inici d’una de les elegies dels seus Amores, dedicada a Corinna, nom poètic que sembla que vol significar totes les amants del poeta, les moltes Corinnes de la seva vida amorosa.
No em vaig pas fixar si es deia Corinna la noia de l’escultura que tapa un arbre més alt que la mateixa torre Eiffel, quan vaig fer la fotografia el dia 30 de març.
Entrades
Corinna, un nom bellament sonor, el so hi fa molt, en l'amor, sobretot a les orelles femenines. Ens agrada que ens parlin a cau d'orella, que ens diguin: T'estimo ben a prop...
ResponEliminaAi, sí, Teresa! Sonor, el nom, i a prop, les paraules tendres.
EliminaM'encanta aquesta entrada! Reivindico també la poeta Corinna de Tànagra, que Ovidi coneixia i que té l'honor de ser la primera dona traduïda a la Bernat Metge en el número 300!
ResponEliminaGràcies, Fil de les Clàssiques. M'hi afegeixo! "Entretant, l'Helicó, envaït per afliccions punyents, arrabassà un penyal llis. I la muntanya tremolà..."
EliminaSi, si, ja sé que es "Corinna", però m'agrada tant aquesta "Carina"...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=tNjLkVGLFAQ
Que passis un magnífic Sant Jordi Mariàngela.
El meu serà per recordar gràcies a tu!
Sempre em fas bons regals, Ignasi! Va ser un bon Sant Jordi, i tu hi vas col·laborar!
ResponElimina