La casa Masó

Oberta al públic aquesta setmana passada, la casa Masó ha estat i serà un referent cultural a la ciutat de Girona. I no només per ser la casa natal de l’arquitecte que li ha donat el nom, també per les dues persones que n’han fet donació a la ciutat: Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta. 

És clar que la casa és una mostra extraordinària de les bones arts de Rafael Masó, per l’arquitectura, per la decoració i per la bona conservació de tots els seus elements. Però en la història més recent de la vida cultural gironina, la casa Masó representa també el lloc on la pintora Mercè Huerta ha creat el seu imaginari pictòric i el lloc on Narcís-Jordi Aragó ha escrit llibres com La Devesa, paradís perdut o Girona ara i sempre, i tants Papers de butxaca. 

Durant uns quants mesos de l’any 2002, la taula de Masó del menjador de la casa va estar plena de fotografies i de textos, de materials diversos, que ens van servir per confegir les pàgines de l’Atles literari de les terres de Girona. La casa Masó és un lloc literari principal, a la ciutat de Girona. 

La millor descripció de la casa Masó és la que Aragó va publicar l’any 1994 en un Senhal, que va titular “La casa de la memòria”, il·lustrat per la Mercè. En podeu veure dues pàgines a la fotografia que acompanya aquest post.