dissabte, 14 d’abril del 2012

La glicina que volia ser arbre

Vull ser arbre! cridava aquesta glicina del barri vell de Girona. I la vaig fotografiar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

6 comentaris:

  1. Camil.la Pérez Salvà14 d’abril del 2012, a les 12:47

    Ho ha aconseguit, que en deu haver vist de gent passar pel carrer estret arrecerats a la tàpia, quants anys deu tenir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariàngela Vilallonga14 d’abril del 2012, a les 15:28

      Ho sembla, Camil·la, però en realitat s'ha anat enfilant a les branques de l'arbre veí, com si fos una heura!

      Elimina
  2. Teresa Costa-Gramunt14 d’abril del 2012, a les 16:07

    Un arbust-arbre rodoredià, i ara nostre, tot recordant la gran escriptora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariàngela Vilallonga15 d’abril del 2012, a les 11:29

      "Aquella nit em vaig plantar." Diu l'Adrià, a Quanta, quanta guerra...
      Ben nostre, Teresa.

      Elimina
  3. Lapsus calami15 d’abril del 2012, a les 10:30

    I no s'adonava que ja ho era...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)