Fa quinze dies, en una llibreria de París, em vaig comprar el darrer títol de l’acadèmic Marc Fumaroli, Le livre des métaphores. Me’l mirava, havent dinat, i vet aquí que hi he trobat la metàfora de l’elefant, que tradueixo.
“Un elefant dins d’una botiga de porcellana. Aquesta faula abreujada juga amb la grandària i el pes enormes de l’elefant. El representa de visita a un lloc ple d’objectes fràgils que ell trenca involuntàriament. En sentit figurat, s’aplica a una força desproporcionada, però no malintencionada, introduïda inadvertidament en un mitjà petit i delicat, que trepitja i esmicola amb la seva sola presència pesada. Té el mateix sentit que arribar com un gos dins d’un joc de bitlles.”
Entrades
És evident, la torpesa... Molt ben trobat!
ResponEliminaPosa una metàfora a la teva vida... Gràcies, Teresa!
EliminaPotser la síntesi de tot plegat són els elefants de porcellana de la casa Lladró, ben dubtosos des del punt de vista estètic, però que hagueren evitat un trencament molt més seriós, i no parle d'ossos, és clar.
ResponEliminaD'això se'n diu reblar el clau de la metàfora, Lapsus calami!
EliminaAvui, molts blogs s'han omplert d'elefants però el teu post és intel·ligent de veritat pel que té d'implícit sota el folre.
ResponEliminaM'ho va posar en safata de plata en Fumaroli, Novesflors. Gràcies!
Elimina