Una conversa d’havent dinat m’ha portat a recordar aquests versos de les Bucòliques de Virgili, traduïts per Miquel Dolç: “La lleona ferotge cerca el llop; el llop, la cabra; la cabra joganera cerca el ginestell florit; a tu, Coridó, Alexis. Cadascú l’arrossega el seu delit.”
I el delit continua si el ginestell no es deixa esbrotonar per la cabra, si la cabra no és atrapada pel llop, si el llop no vol ser vençut per la lleona, i si, ai! l’ésser estimat és emportat per l’amor d’altri.
La papallona que vaig fotografiar en una masia de Romanyà, fa quinze dies, clavada entre el vidre i la cortina de ganxet, va ser arrossegada pel seu delit de claror. Em penso.
Entrades
Com les papallones de nit que moren cremades per la llum de les bombetes... Elles també busquen la claror...
ResponEliminaNo sempre és bo d'aconseguir l'objecte del delit...
EliminaQuina angúnia m'han fet sempre les papallones per inofensives i boniques que siguin!
ResponEliminaI com m'agrada el teu oportú record dels versos de Virgili. T'has ben guanyat, Mariàngela, que el poeta et visqui a la memòria i és un luxe que ens ho expliquis.
Un petó!
Com és que et fan angúnia les papallones, Glòria? Així no et puc pas enviar un petó d'ales de papallona!
Elimina