Avui, a les 12 del migdia, al Jardí Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, inaugurarem unes plaques que identifiquen els noms de les plantes del jardí, el científic i el vulgar, juntament amb uns textos que he près de les obres de Mercè Rodoreda, en els quals apareixen. Hi esteu tots convidats. Si no podeu venir al matí, a les 5 de la tarda teniu una nova oportunitat.
Tindré el plaer d’acompanyar-vos d’una planta a l’altra, des de les camèlies plantades “al peu d’un reixat”, a les cineràries “que xuclen tot el que se’ls posa a tret”, tot fent marrada per contemplar les flors d’aigua que “a dintre del sortidor s’havien obert”, i passejar per sota de les glicines que “tenien penjolls oberts”, mentre esperem que els lilàs plantats de nou arrelin i ens ofereixin el seu “perfum violent”, com el llessamí, a punt de florir “amb totes les seves estrelles”, ara que les mimoses d’aquelles que “al temps de la florida, que sempre s’escau pel mes de febrer, semblen un pom de boles d’or” ja passen més desapercebudes.
Ens ha servit de pretext la commemoració dels 50 anys de La plaça del Diamant. Per això, també hi trobareu una exposició de petit format sobre aquesta obra i l'anirem llegint durant el dia.
Els penjolls de glicines blanques oferien aquest aspecte el 14 d’abril de l’any passat, quan els vaig fotografiar.
Una idea preciosa.
ResponEliminaBONA DIADA.
Moltes gràcies, novesflors. Segur que t'agradarà de visitar el jardí!
EliminaGlicines i lilàs, per què m'agraden tant?
ResponEliminaBona Diada, estimada amiga!
Arraïmades amunt o avall, blaves o blanques, ja el nom és bonic. Gràcies, estimada Teresa!
EliminaEs deixen anar com si volguessin suaument passar el dit pels cabells d'aquells que per sota passegen.
ResponEliminaPrecioses aquestes glicines blanques.
Bona diada.
Són esponeroses i floreixen fort aquestes glicines, després se les menjarà la fulla. Gràcies, Camil·la!
EliminaQuin dia més bonic que deus haver passat. M'agrada molt el teu text. És com un "trencadís" de flors rodoredianas, les flors que tu tan bé coneixes.
ResponEliminaQuan llegeixo la teva entrada veig que avui ja no tinc temps de venir. Per fortuna queden més dies que llonganisses.
Una abraçada, mariàngela!
Ui, ha estat extraordinari i emocionant, Glòria. I a mi m'agrada que l'anomenis "trencadís" aquest meu text. No esperis gaire a venir-hi, Glòria! Una abona abraçada.
EliminaParlant de roses el dia de les roses...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=s_HGCuc6mWw
Potser, com diu la cançó, les roses no parlen, però les flors del jardí de l'IEC han parlat d'una manera admirable aquesta tarda, cap a les cinc.
Fins i tot m'ha semblat sentir a les petites roses Sterling...
Petons!
Quin dia tan intens! Com m'ha agradat que hi fossis, Ignasi. Una abraçada rodorediana.
Elimina