Calidoscopis

Llegeixo al DIEC la definició del mot: “Instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo.”

Des que tinc memòria, sempre he tingut un calidoscopi. Quan era petita, el trobava en un dels calaixos d’un vell escriptori que hi havia davant de l’emprovador de la sastreria dels meus pares. Des de fa molts anys el tinc amb mi, a la tauleta de nit. És petit, vermell per fora. A més, damunt del meu escriptori fa cinc anys que en tinc un de més gran. El vam comprar al Metropolitan Museum of Art de New York, en ocasió d’una exposició que vam visitar sobre Louis Comfort Tiffany. Fa uns trenta centímetres, és un cilindre més ample i de fora reprodueix un d’aquells vitralls emplomats i florits de l’autor americà. A casa dels meus pares hi ha un calidoscopi que deu fer mig metre, de llautó, que els vam regalar fa una vintena d’anys. 

Sempre són noves les belles imatges que creen els calidoscopis. Com la vida. I no les podrem aprehendre mai totes. Com la vida. N’he intentat fotografiar una d’un dels calidoscopis que tinc amb mi. Del de casa dels meus pares en vaig fotografiar, fa cosa d’un mes, la peça que crea la il·lusió. Amb perla inclosa!