Avui fa quaranta-nou anys, el 9 d’agost de 1962, va morir Hermann Hesse a Montagnola (Suïssa), als 85 anys d’edat. Entre 1949 i 1961, Hermann Hesse va passar els estius a Sils-Maria a la vall de l’Engadina.
Hesse va escriure de Sils-Maria: “He vist molts paisatges, m’han agradat gairebé tots, però molt pocs han esdevingut un destí, com dedicats a mi, que m’han parlat profundament i sovint han florit a poc a poc com petites segones pàtries. Probablement el més bell paisatge que ha actuat sobre meu va ser l’Alta Engadina... Una contemplació que ha commogut el meu cor, que ha esdevingut estimada i important cada vegada que l’he vista novament: la casa a la vora d’un cingle rocós, una mica fosca, en la qual Nietzsche havia tingut el seu refugi engandinès.”
El llac de Sils (nineta dels meus ulls) presideix aquest bloc, des dels seus inicis, amb una fotografia que vaig fer l’estiu (feliç estiu) de 2005.
He il·lustrat aquest post amb una de les moltes aquarel·les que va pintar Hermann Hesse al llarg de la seva vida. És una vista del llac de Lugano i Porlezza, des de la casa on vivia a Montagnola, de 1923.
Entrades
La biografia de Hesse, com tots els grans, és plena de bells, i a vegades també terribles contrastos. Aquesta anotació sobre el paisatge de Sils-Maria apunta als seus moments epifànics... com el teu estiu de 2005...
ResponEliminaL'estiu ha de ser gloriós en paratges com el de Sils-Maria. He recordat que Thomas Bernhardt també hi va viure un temps allotjat al palau d'uns amics, diguem-ne, ben situats. I, inevitable, sempre penso en el Sils famós per les seves cuineres, al bell costat de Caldes de Malavella.
ResponEliminaUn petó Mariàngela. Recordar estius feliços és un premi.
Epifànic i gloriós, sí senyores! Deu ser l'alçària de Sils-Maria...
ResponEliminaQuan ho escrius, pots reviure les epifanies. Una abraçada, amigues meves!