M’agrada més parlar de les lletres, però, com que sembla que el mot humanitats és més estès avui dia, parlarem d’humanitats. De fet, el mot és dins de l’expressió llatina que ja utilitzava Ciceró, al segle I abans de Crist, i que va tenir gran difusió durant el Renaixement, em refereixo als studia humanitatis. I el mot és un derivat d’homo. Així és que la traducció literal seria “els estudis relacionats amb l’home”. Vet aquí que Ciceró considerava indispensables i útils aquests estudis fins i tot per a la seva dedicació professional: la d’advocat, com en diríem avui.
El fragment que reprodueixo l’he extret del discurs que va pronunciar en defensa del poeta Àrquias, al qual s’havia acusat d’usurpació de la ciutadania romana: “Aquests estudis [d’humanitats] inciten la joventut, delecten la vellesa, adornen els moments feliços, en l’adversitat ofereixen un refugi i un conhort, alegren la llar, no destorben quan s’és fora, romanen de nit amb nosaltres, viatgen amb nosaltres, ens acompanyen quan som al camp.”
El discurs sencer, a més d’una obra mestra, és una defensa abrandada i argumentada de les humanitats i de la poesia.
Deliciós aquest jove Ciceró llegint (potser els poemes d’Àrquias) que va pintar Vincenzo Foppa, entorn de 1464.
Entrades
Molt oportú el comentari, Mariàngela, pels temps que corren!
ResponEliminaHi ha un dèficit molt marcat d'humanitats i també d'humanitat.
Salutacions cordials i que tinguis un bon començament de curs, que està ja a la cantonada...
Si no ens hi posem i fem pinya tots nosaltres que hi creiem fermament, potser no ens en sortirem. Gràcies, Lluís, pel comentari i pels bons desitjos de cara al nou curs que arriba. Bon final d'estiu!
ResponEliminaHumanitats indispensables, i tant! No sembla que poguem superar-nos humanament parlant sense conèixer-nos. Les humanitats hi ajuden, ja ho crec.
ResponEliminaSempre tinc al cap una frase de Ciceró: No hi ha res més agradable que la vellesa rodejada d'una joventut amb ganes d'aprendre.
ResponEliminaTinc aquesta sort amb els residents de medicina de família que es formen al meu costat.
Aquesta entrada teva es per imprimir, retallar i guardar.
Gràcies!
Ai sí, Teresa, ja ho pots ben dir!
ResponEliminaÉs un dels motius, em penso, de la meva vocació de professora: els estudiants em fan no ja sentir, sinó ser jove. Encara que ells cada any són un any més joves! És una gran sort, Ignasi, ja ho pots ben dir. Deu ser del "De senectute" la frase de Ciceró? Gràcies a tu!
Et soc franc, no he llegit "De senectute".
ResponEliminaTampoc "De amicitia", però trobo una frase que s'escau:
"Quae potest esse vitae iucunditas, sublatis amicitiis?"
L'amabilitat i sovint el punt d'alegria que poses a les teves respostes son un regal afegit a les entrades.
¡ Qué gran defensa de las humanidades en Cicerón!, tan esencial hoy para que no nos ofusquen las celeridades de la comunicación y se piense que simplemente con conectarse unos a otros por el mundo están resueltos todos los problemas.Por dentro de los hilos de la comunicación tiene que ir el conocimiento y la sabiduría, y esto lo da en gran parte el mundo de las humanidades.
ResponEliminaUn abrazo.
"Por dentro de los hilos de la comunicación tiene que ir el conocimiento y la sabiduría". J. Julio: Rebles el clau!
ResponEliminaQuin text tan bonic! Que indispensables que són, les Humanitats, i tan poc que les cuiden... Suposo que queda molta feina per fer!
ResponEliminaSalutacions,
Irene
(llic. en Humanitats)
Bé, l'alegria de les respostes ve donada pels comentaris que em regalen els amics, Ignasi. Bon vespre!
ResponEliminaNo sabría expresarlo mejor, José Julio. Como dice mi amigo Assur, haces diana, como siempre. Te agradezco mucho esta reflexión que me tiene ocupada y preocupada en los últimos tiempos. Un abrazo.
Gràcies per les connexions, Assur!
Estic contenta que t'agradi, Irene. Benvinguda al bloc! Entre tots aquells que les estimem fem possible que les humanitats floreixin avui i sempre. ben cordialment.