La posta amb aigua va ser fotografiada des d’una finestra newyorker. La posta amb muntanyes va ser fotografiada des d’una finestra gironina. Dos anys de diferència entre una posta i l’altra. Sis mil quilòmetres de distància entre una posta i l’altra. El sol corona un edifici en una posta i en l’altra. Una posta va ser fotografiada pensant en l’altra. I viceversa? Postes de sol de quan l’agost ja va cap a la posta.
divendres, 19 d’agost del 2011
Dues postes
Etiquetes de comentaris:
fotografia,
Girona,
natura,
New York
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La posta (del sol, del que sigui) és un moment d'intensa vibració còsmica...
ResponEliminaCom l'aurora...
ResponEliminaI un mateix sol, tot sembla aturar-se a la posta.
ResponEliminaVet aquí el mateix sol que ens uneix, en el temps, en l'espai.
ResponEliminaUna terrassa al meu barri, a l'agost, quan cau la tarda.
ResponEliminaI l'altra llum, la veu de la Sílvia...
http://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHs
Lluminosa, sí.
ResponElimina