Ja tocava. Aquests dies he aprofitat per passar de l’agenda de paper a l’agenda electrònica. El meu fill hi té art i part, com en tantes altres coses. Una feinada. I alguna constatació en els fulls de l’agenda de paper. Hi ha gent que ja he perdut de vista. Hi ha gent que no sé què hi fa. Hi ha gent que ja ha mort. Hi ha gent que ja no sé qui és. I aquesta darrera és la constatació més inquietant. Tan selectiva és la meva memòria? O no és això? Els noms, a vegades ja molt llunyans en el temps, m’han recordat situacions en les quals vaig parlar amb aquelles persones que van motivar la seva presència a l’agenda. Efímer, tot plegat. Però, en alguns casos, també amistats de les que duren.
A la fotografia, les Gavarres des del mirador privilegiat de Llagostera. Les vaig fixar el dia de Nadal, però hi són sempre, encara que no les vegi.
Entrades
M'ha passat això, passar d'una a una altra agenda i trobar noms que no recordo de qui són i per quin motiu hi van ser iclosos, molt efímer, cert, darrerement tinc un apartat en el que les adreces fan un període d'aprenentatge.
ResponEliminaM'encanta això del període d'aprenentatge. Ho posaré en pràctica, Camil·la!
ResponEliminaLes persones 'trobades' a vegades són efímeres, a vegades són més sòlides, a vegades són tan cabdals! Totes, però, em sembla que tenen el seu paper, no són trobades casuals sinó causals, alguna cosa devíem necessitar en aquell moment i la persona trobada ens l'ha facilitat, com nosaltres potser l'hem facilitat a la persona trobada.
ResponEliminaL'agenda ens informa del pas del temps...
Efímeres:
ResponEliminahttp://alesquatreimitjavenenlesfades.blogspot.com/2010/11/efimeras.html
Teresa, Mariàngela... en cap cas efímeres.
Los vivos y los muertos en las agendas...,lo que hicimos y lo que haremos..., todo un año de posibles encuentros o desencuentros... Cada nombre de la agenda tiene una vida..., quizá uno de esos nombres también se encuentre en estos días renovando su agenda y nos mire - al apuntar otra vez nuestro nombre- como se mira una incógnita o un espejo.
ResponEliminaFràgil és la vida i fràgils les relacions humanes. I efímer tot. Som amos breus del bosc o del camp, que deia Horaci. El bosc i el camp seguiran allà, quan nosaltres ja no hi serem.
ResponEliminaCom m'enriqueixen els vostres comentaris, Teresa, Ignasi, José Julio! Una abraçada ben forta.