Consolació és el títol del cant plàstic que Àurea de Sarrà va ballar, representant Santa Teresa de Jesús, pels escenaris de mig món. L’argument del cant, segons es pot llegir als programes de mà que donava Àurea, creat per ella mateixa, és aquest:
“La Reverenda Mare Teresa d’Àvila, santificada amb el nom de Teresa de Jesús, fou una dona dotada excepcionalment. Formosa entre les formoses, sàvia entre els savis, amorosa infinitament es feu immortal... Llegint les seves memòries vaig impregnar-me del seu esperit i el sento viure com el sentí Listz en crear “Consolació”. Consolació per a Listz foren els seus acords divins. Consolació per a mí es la unció del ritme. Consolació per a ella no podia ser-ho més que l’Home Redemptor. Jo m’uneixo a Listz per a lloar-la. Argument. El seu amor al Déu-Home és gran, i viu un a un els seus fets. En els dies de prodigi sobre la terra l’adora extasiada... I, en la seva fantasia, el cobreix amorosa amb el seu mantell de cel i d’argent. Davant dels seus miracles i la seva bondat infinita li ofereix el seu do de poeta i per Ell ritma i canta. En l’hora tràgica de la passió i mort, la seva vida proclama... Son ésser és diví, la mort no l’assoleix... L’estreny en sos braços... Oh dolor! Els seus peus son freds i sagnen... Els seus ulls es fixen, la seva boca abrasa, cauen sos genolls, s’inclina el seu cos... Sembla una estàtua... En bes xardorós d’Ell és la seva ànima... No sofreix, no plora, no sospira, no parla... Però des d’aquell dia, Teresa fou Santa.”
La dona de la fotografia és Àurea en una actuació a l’Odeó d’Herodes Àtic, a Atenes, l’any 1926. He volgut recordar-la, ara que comença a Girona el 5è Festival d’Art Independent Pepe Sales, dedicat a Santa Teresa de Jesús.
Entrades
Siempre Santa Teresa es admirable, con sus distintas conversiones, su gran sentido común y su sabiduría.
ResponEliminaUn abrazo
Ah, Teresa, els seus escrits m'han empés tantes vegades a regions que intuïa, i que ella va veure i viure tan íntimament. Dona, sàvia i santa, en harmonia.
ResponEliminaDesde niña, mi madre me recordaba máximas de Santa Teresa que sabía de memoria. Un abrazo también para ti.
ResponEliminaLa teva patrona, Teresa, i no només de nom. Abraçada!
Gràcies al teu escrit he pensat en l'èxtasi de la santa que Bernini va reflectir amb sublimitat. Fins on permet la xarxa m'he ficat a la petita església i he tornat a sentir la fascinació de Teresa que, de ben segur, Àurea de Sarrà sabia transmetre amb l'art del seu ball.
ResponEliminaAbraçada, Mariàngela!
M'ha agradat veure quin aspecte tenia Àurea de Sarrà, no n'havia vist mai cap imatge.
ResponEliminaEs va inspirar en l'escultura de Bernini, Glòria. Quan faig conferències sobre Àurea, és una de les imatges que mostro, al costat de la que il·lustra el post, tot ben amanit amb la música de Liszt. Abraçada!
ResponEliminaEn el bloc n'hi he publicat alguna altra, Camil·la. Tenia cura dels més petits detalls i presentava molt bé!