La dona del quadre té el llibre obert a les mans, però no el llegeix. Té la mirada baixa, però no mira. Té l’ànim suspès dels seus pensaments. L’estimo i no sé com dir-li, que pensa ella, mentre el te se li refreda, el sol va anant cap a la posta i el dia se li escapa de les mans, com l’amor del cor.
La dona del quadre és Louise Quivoron, germana de la pintora que la va retratar l’any 1880, Marie Bracquemond, de soltera Pasquiou-Quivoron, que va viure entre 1840 i 1916.
Entrades
No sé si és això el que pensava la dona del quadre, però que té l'ànim suspès del pensament... segur i que bé que ho transmet la pintora!
ResponEliminaJa ho deia Paul Klee "l'art no és representar allò visible,sinò fer visible allò invisible".
En un apunt condensat per la poesia, tot una novel.la!
ResponEliminaTal com la veus la vec jo, o millor dit, desprès de llegir-te ja no la puc veure d'un altra manera.
ResponEliminaPocs anys abans Madrazo havia pintat meravellosament a aquesta dona, nascuda a Barcelona, i poseïdora d'una mirada fascinant...
http://alesquatreimitjavenenlesfades.blogspot.com/2011/07/fascinacion.html
...Feia fred aquest matí!
No em mirava, però tampoc no mirava el seu llibre aquesta dona del quadre, des de la pàgina del costat d'un dietari que vaig comprar a la llibreria de la Morgan, fa uns anys i que ara utilitzo, de tant en tant. Vet aquí que, quan vaig aixecar la vista i la vaig trobar amb la mirada baixa, la vaig imaginar com he escrit en aquest post. Una abraçada, Camil·la, Teresa, Ignasi!
ResponElimina...Hi ha una posta rosada, aquest vespre!
Preciosa pintura que tu has sabut interpretar perfectament. No em mira però sento els seus ulls.
ResponEliminaMig oberts, enigmàtics... Gràcies, Glòria!
ResponElimina