Hi havia alguna raó per la qual en sentir aquella cançó a RAC 105, mentre pelava carxofes a la cuina, deixés d’entotsolar-me? La cantaven Hoobastank, es deia The reason i era de l’any 2003. Vet aquí. Si voleu escoltar-la, la trobareu en aquest enllaç.
No tinc gaire clara la raó que m’ha portat a il·lustrar aquest post amb una fotografia que vaig fer a Sitges, el 15 de maig de l’any 2010, en la qual res no és el que sembla. O sí.
Entrades
Per tu la conec: entotsolar-me.
ResponEliminaQue bonica!
Ja m'he enamorat de la paraula.
Com la Gainsbourg i el Depp amb els Creep de fons.
http://www.youtube.com/watch?v=DhvHfdWJEe8&feature=related
Ups!
ResponEliminaVolia dir els Radiohead de fons, es clar.
Veus... ja m'havia entotsolat!
Entotsolar-me amaga "tot sol"? Me la quedo i gràcies. No em deixa connectar amb la canço però ja la buscaré. Potser no saps la raó ni del post ni de la canço però, cal?
ResponEliminaPetó, Mariàngela!
Boníssimes, Ignasi, escena i cançó! M'agrada tant el mot que, amb l'ús, n'he acabat fent servir un substantiu i tot, encara que no apareix als diccionaris!
ResponEliminaEm penso que ja he arreglat l'enllaç, Glòria. A mi tampoc no em deixava veure la cançó. M'agrada que t'agradi! Petó gens entotsolat!
Entotsolat no surt al diccionari...? Doncs aquesta paraula surt sovint en els meus escrits perquè sona bé i perquè vol dir tantes coses...
ResponEliminaPer cert: pelar carxofes -amb guants, ja que deixa els dits ben foscos- ajuda a pensar, com ajuda a pensar rentar plats. Santa Teresa tenia raó: la cuina és un laboratori també per a l'esperit.
Em refereixo al substantiu entotsolament, Teresa, que a vegades em va bé d'usar, perquè vol dir tantes coses. Tinc els guants de pelar carxofes, amb els dits (de goma) ben negres. Ben d'acord amb les Tereses, tu i la Santa!
ResponEliminaNeologia al poder! No cal tenir por dels mots, quan nosaltres n'estem fets.
ResponElimina(abans-d'ahir vaig sopar truita d'escarxofes del Prat)
Ben d'acord amb aquesta teva convicció, Puigmalet. Ja se'n queixava Horaci que, al seu temps, eren malmirats aquells que afegien mots nous a la llengua, i en canvi s'acceptava que els autors antics haguessin enriquit la llengua amb noms nous per a les coses.
ResponEliminaEn la intimitat jo també menjo escarxofes...