Aquesta tarda he tornat a obrir les Geòrgiques de Virgili, a partir d’una citació de Goethe al seu Viatge a Itàlia. Com que era del llibre segon, he anat a parar a aquells hexàmetres que sempre que reveig em tornen a admirar, el 458: “Oh! massa benastrucs, si coneixien llurs béns, els conradors.” I pocs versos més enllà: “Venturós el qui ha pogut conèixer les raons de les coses i el qui ha posat sota els peus totes les temences, l’inexorable fat i l’estrèpit que envolta l’avariciós Aqueront!”
Tots els camins porten a Virgili. També el de la fotografia que vaig fer el dia de Nadal a Llagostera.
Quan dolç és el mirar els camps des de la finestra de ca teu... L'ombra dels que mai ho feran o mai ho han fet, plana sobre els nostres cors humits...
ResponEliminaTot es pot veure a través de la imaginació, Anònim!
ResponElimina