Què podem perdre els catalans?

Podem perdre bous i esquelles, dents i queixals, de vista, el bel, el cap, el color, el compte, el coneixement, el control, el fil, el món de vista, el pa i el paneret, el quest, el rumb, el senderi, el seny, els estreps, el son, els sentits, el temps, el timó, el tren, l’estona, la camisa, la carta de navegar, la clau del cul, l’alè, la paciència, la paraula, la raó, la salut, la son, la veu, la vida, la xaveta, les carns, les forces, l’esma, l’ocasió, l’oremus, peu, temps, terreny. I ens podem perdre de vista, com faré jo en acabar aquest post. 

Divendres passat, a l’aula on els meus estudiants de Literatura llatina de la UdG feien l’examen hi havia el Diccionari de locucions i frases fetes de Joan Martí i Joana Raspall, publicat l’any 1984. Em vaig perdre per les seves pàgines i em vaig aturar en les possibilitats de frases fetes amb el verb “perdre”. Fet i fet, aquest és el post. Perduda entre les fotos del meu arxiu, m’he trobat amb aquesta senyora de marbre que intentava no perdre els mots, a cau d’orella. La vaig fotografiar, al Metropolitan Museum, el dia 8 de desembre de l’any 2011.