Qui sap on paren les roselles... M’aixeco, em dutxo i, abans d’esmorzar, obro l’ordinador. Llegeixo el post que he publicat avui. N’escolto la música. Vaig al bloc de Mercè Rodoreda i avui justament surt la rosella. I és hivern, erm. Qui sap on paren les roselles...
Hi podem posar aquesta música, a les roselles que qui sap on paren... I aquesta fotografia d’uns camps castellans tardorals que vaig fotografiar des del tren a mitjans d’octubre de l’any passat. Vaig escriure el post el dia abans de Reis.
Entrades
Oh, no cal que 'es vegin' les roselles, per ser-hi. Hi són si les evoquem, tot i que en una altra dimensió!
ResponEliminaUna cosa semblant acabo d'escriure al meu post. Sincronicitat...
No que no hi són, però en el meu pensament, blat i roselles van sempre de la mà, no cal que hi siguin, si n'hi ha un l'altre ve sol...
ResponEliminaRoselles prop de Guissona...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=d5MQOQcuj64&feature=related
I una salutació (final) des del seu recent concert a Lleida:
http://www.youtube.com/watch?v=UWgbllxR2qw
Gràcies Teresa, Camil·la, Ignasi, per les roselles imaginades, cantades, dites...
ResponEliminaLas amapolas - como tantas otras cosas de la vida, como las mariposas nocturnas de Virginia Woolf - entran y salen de las habitaciones y de los paisajes, entran y salen de los post...
ResponElimina