Ho confesso: estic enamorada dels aeroports. A vegades m’allunyen, però també m’acosten a éssers i llocs estimats. La gent s’hi abraça, la gent espera, la gent somnia, la gent s’hi fa petons, llargs i intensos petons...
A l’aeroport de Ginebra ho han materialitzat amb uns cartells penjats del sostre que et segueixen, mentre camines. Imatges fixades, segon a segon, de Casablanca amb Ingrid Bergman i Humphrey Bogart. Hi han superposat aquestes frases “bons baisers de Genève” i “from Geneva with love”. Com es pot no estar enamorat dels aeroports, i de Ginebra?
Vaig fer la fotografia el dia 10 de desembre. Fem que en Sam torni a tocar As time goes by?
Entrades
Jo també n'estic , el sol fet de travessar-ne la porta i fer els primers passos sota els seus sostres, em porta a un estat anímic que només el sento en els aeroports.
ResponEliminaEl de Ginebra, però no el conec a veure si tinc l'ocasió.
Petons a l'aeroport.
ResponEliminaO a un aparcament de camions, com ens canta l'Anna:
http://www.youtube.com/watch?v=bWF8I2CLuuw
Qualsevol lloc pot ser bo quan s'està enamorat...
Com coincideixo amb tu, Camil·la! És agradabilíssim el de Ginebra, no te'l perdis!
ResponEliminaHome, Ignasi, no em negaràs que és més romàntic un aeroport que un aparcament de camions! Bonica la cançó.
Estic d'acord amb l'Ignasi. Quant estàs enamorat qualsevol lloc esdevè màgic. Ara bé, entenc l'eròtica dels aeroports on hi veiem comiats i trobades, segons com, molt romàntiques. M'agrada molt aquest record de Ginebra a Casablanca, pel·lícula en la que un aeroport separa dos amants per sempre.
EliminaLa sensació que tu sens en els aeroports, jo l'experimento en segons quines grans estacions ferroviàries. Els besos s'allarguem mentre el tren avisa...
Un petó, Mariàngela.
No conocec l'aeroport de Ginebra però el de Zuric és impressionant.
Ah, també m'agrada l'aeroport de Zuric, però encara tinc més grans i bells records de l'estació de tren d'aquesta ciutat. Potser seran motiu d'un altre post les estacions de tren. L'altre dia vaig fotografiar la de Caldes... Abraçada, Glòria!
EliminaEls ports, els aeroports, les estacions de trens, d'autobusos... Llocs d'acomiadament i de retrobament... Enamorats als núvols, amants desesperats... Quantes històries viscudes, llegides, somiades!
ResponEliminaLos largos espacios de los aeropuertos hacen más largas las despedidas y los encuentros aparecen dentro de una caja de cristal.
ResponEliminaEn el teu comentari, Teresa, has escrit l'argument d'un piló de novel·les, o de poemes, o de contes.
ResponEliminaAh, la caja de cristal de los aeropuertos, José Julio, es una maravilla, como las puertas correderas, verdad?