Al banc dels enamorats, només hi ha una fulla. I és groga. Ja ho digué Horaci, Júpiter els porta i se’ls emporta els hiverns erms.
Vaig fotografiar el banc, o la fulla, no ho sabria dir, el 4 de desembre de 2011, a Riverside Park, a Manhattan. Si voleu, hi podem posar música.
Entrades
La va fer per a tu la oda II, l'Horaci.
ResponEliminaNo ho dubtis.
I l'entrada es una delícia en cada lletra, imatge i música.
Gràcies, dona gust començar el dia per aquí...
... i amb els comentaris de les tres cireres.
ResponEliminaL'amor dels enamorats és efímer i etern. Efímer perquè es converteix en una altra classe d'amor. Però és etern perquè es recorda sempre de la manera que fou...
ResponEliminaHas retratat molts bancs buits, Mariàngela. Sempre penso, quan els veig, que una parella se n'acaba d'aixecar per anar a donar un vol o buscar un altra banc. La fulla és testimoni que l'amor ha passat per aquí i d'un moment a l'altra ella també pot volar.
ResponEliminaNo m'havia adonat, estimada Glòria, que havia retratat i publicat tants bancs buits. Recordo la sèrie de finestres i la de ponts. Així sembla que els bancs també són un dels meus referents. I és així, ara que m'hi has fet pensar. T'ho agraeixo molt.
ResponEliminaI la teva lectura dels bancs lliga amb la de la Teresa. Ser al banc o mirar el banc. Vet aquí la qüestió. Efímer i etern, de bracet. Una abraçada, Teresa!
L'Adele hi posa les paraules adients, a la imatge. Preciosa imatge, que explica tantes coses, i deixa espai a la imaginació.
ResponEliminaM'agrada que t'agradin, Cantireta! Gràcies.
ResponElimina