Pouant records

Mentre escrivia un text per a la meva amiga Susi, tenia al costat el quadre que il·lustra aquest post amb aquesta noieta del vestit tot negre amb un collet blanc. Al col·legi de les Carmelites, a Llagostera, portàvem un uniforme de diari just tot negre amb el collet blanc. M’han vingut a la ment tots aquells dies d’infantesa a l’escola de les monges. La classe de l’hermana Teresa, quan aixecàvem només tres pams de terra. La classe de l’hermana Palmira, quan ens torturava amb les multiplicacions de no sé quantes xifres i les labors. La classe de l’hermana Josefina, les sis amigues, una rere l’altra, als pupitres de la fila del costat dels finestrals. Perquè nosaltres sis, la Maria Teresa, la Maria Assumpció, la Matilde, la Montserrat, la Marina i jo, fèiem el batxillerat, que no era pas el que tocava al col·legi de nenes de les monges. Totes feien comerç i para de comptar. Que en vam ser de felices les meves amigues i jo en aquells anys d’infantesa i primera adolescència que vam passar juntes. Fa quasi la meitat de les nostres vides que dues se les va emportar el destí, inexorable. Les quatre que continuem navegant per aquests mars procel·losos i bells de la vida vam estar de celebració, dissabte passat. 

Henri Fantin-Latour (1836-1904) va pintar el quadre La liseuse l’any 1861. Ara es conserva al Musée d’Orsay de París.