Si els déus ens són favorables, i el TGV també, aquesta tarda commemorarem el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a París, al bell mig del Marais, al Centre d’Études Catalanes, la façana del qual vaig fotografiar el 15 de juny de l’any 2011 i il·lustra el post d’avui.
Quan torni, ja us explicaré si les reines de França romanen dalt dels seus pedestals i si els enamorats encara es besen vora l’estany, al Jardin du Luxembourg; si París ja és un desfici de flors de primavera i si hi he tornat a retrobar el gust tan dolç dels mateixos dies de març de l’any 2005 i de l’any 2008. I love Paris in springtime!
Entrades
La primera vegada que vaig estar a París era primavera i l'empremta que em va deixar l'experiència encara em dura, t'ho pots creure!
ResponEliminaBon viatge i bona estada!
M'ho crec, Teresa! Ha anat molt bé, viatge i estada. Una abraçada.
EliminaPer molts anys molts segles!
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaToute l'aisance de la musique de René pour vous, avec mon admiration.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=Xb1yxj0Digo&feature=related
Belle musique, Ignasi! Merci beaucoup. Voilà que je suis de retour.
EliminaParís em va emocionar el primer cop que la vaig veure. I el Marais i la seva Place des Vosges em sembla un dels indrets més bells. Que el records es facin més vius encara, Mariàngela!
ResponEliminaUn petó.
A vegades és perillós que els records es facin més vius encara, Glòria. Una abraçada.
ResponElimina