Primerament, és vària la natura
i nodriment dels arbres; car uns vénen
volenterosament sens que els obligui
l’obra de cap mortal: pels camps s’ufanen
oberts o per les vores sinuoses
lentes dels rius, com ara el vímet dòcil,
i les grogues ginestes vincladisses,
les pollancredes i les salzeredes
d’un blau i blanc aletejar de fulla.
Els altres naixen de llavor sembrada,
com els alts castanyers i com l’alzina,
arbre màxim de copa qui verdeja
augustament en les forests de Júpiter,
o el roure, que els Grecs tenen per oracle.
Brosten uns altres en ravells molt densos
des de la rel: el cirerer salvatge
i l’om; sots la gran ombra de sa mare
el parnassi llorer menut s’abriga.
Fou la Natura qui primer donava
aquests camins: per ells és verda tota
la raça vegetable i innumerable
de belles hortes i de belles selves
i de boscatges vells religiosos.
Aquests versos pertanyen a les Geòrgiques de Virgili, traduïdes en decasíl·labs l’any 1917 per Mn. Llorenç Riber i publicades per l’Institut d’Estudis Catalans. Il·lustren una fotografia que vaig fer el dia 11 de març a Cartellà. I em serveixen per afegir-me a la celebració del Dia mundial de la poesia.
Entrades
Celebrem la poesia, sí, amb la primavera!
ResponEliminaAbraçades
Benvinguda primavera, benvinguda poesia! I avui se'ns rega el paisatge i tot! Abraçada.
ResponEliminaA tu, qui
ResponEliminasiguis, t'invito
a trobar les coses amb la transcendental bellesa
com jo les trobo,i tindràs el poema.
Joan Brossa
Ja veus, casi casi se'm passa el dia sense fer-te arribar uns versos.
Mai no és tard per rebre versos de regal, Ignasi! Bona primavera poètica!
EliminaVersos preciosos que pasrlen d'una terra que podria ser la meva.
ResponEliminaJo també m'afegeixo al dia mundial de la poesia i faig vots perquè no s'acabi mai.
Un petó, Mariàngela!
Cada dia pot ser el dia de la poesia, Glòria! Petó poètic!
ResponElimina