Els nens grecs i romans devien passar-ho tan bé amb les aventures d’Hèrcules/Hèracles, com els nens de finals del segle XX i començaments del segle XXI amb les aventures de Son Goku. Ara, el poder d’Hèrcules em sembla poca cosa al costat del d’en Son Goku. Ho venç tot aquell marrec!
A les il·lustracions del post d’avui, dedicat a la generació Bola de Drac, es pot veure Son Goku quan, de nen, eliminà l’assassí Tao Pai Pai contractat pel temible exèrcit de la cinta vermella, i Hèrcules quan tenia vuit mesos i matà les dues serps, en un fresc de la casa pompeiana dels Vetii.
Entrades
Els petits herois sempre ens fascinen...!
ResponEliminaÉs ben bé així, cantireta!
EliminaCada època crea les seves mitologies, és interessant adonar-se de perquè les creem...
ResponEliminaSe'n podria fer una tesi doctoral...
EliminaProvo amb:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=wvtLqLKfjEs
4you.
Piano, placidesa, lluna, estels, a mi m'agrada. Als petits herois no ho sé. Bona nit!
EliminaAbans d'apropar-te Hisaishi he pogut saber que en Goku l'havia escoltat a la peli "L'estiu de Kikujiro" i li havia agradat, com a tu.
ResponEliminaD'Hèrcules... no puc dir ni mu.
Mira, m'agrada aquesta rima entre tu i mu!
EliminaCurios. De fet, Son Goku es basa en un dels companys de la historia xinesa del viatge de Xuanzang.
ResponEliminaLes mitologies són ben semblants en les diferents cultures.
ResponElimina