dissabte, 10 de març del 2012

Ni rostre, ni lletres

No li veiem el rostre a la noia del quadre. No li podem veure el rostre a la noia del quadre, perquè no vol que veiem com plora. Ha agafat el llibre, però ni veu les lletres la noia del quadre. El té damunt dels genolls el llibre, però com si no hi fos. Ni rostre, ni lletres al llibre. Les maletes, això sí, a punt. Ella a mig vestir, quan ha trucat el telèfon. I el temps s’ha aturat per a la noia del quadre.

Edward Hopper (1882-1967) va pintar aquest Interior (Model reading), l’any 1925. Ara es conserva a The Art Institute of Chicago.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

10 comentaris:

  1. Ignasi10 de març del 2012, a les 11:11

    Et llegeixo, la miro... i ja m'estimo, a la noia del quadre.
    (He vist a la meva filla Marta en aquesta mateixa postura als seus catorze tímids anys).

    http://www.youtube.com/watch?v=VCtqzkftXRE&feature=related

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariàngela Vilallonga11 de març del 2012, a les 19:33

      I què et semblaria aquesta altra, Ignasi? http://www.youtube.com/watch?v=ktJjk0vPig4
      Bona setmana!

      Elimina
    2. Ignasi11 de març del 2012, a les 20:37

      Vaig desgastar el vinil dels grans èxits de Ray Orbison!
      I finalment, la meva favorita va ser, en part per David Lynch i el seu vellut blau...

      http://www.youtube.com/watch?v=zbxsmcT7GOk

      Bona setmana també a tu, crack!

      Elimina
    3. Mariàngela Vilallonga12 de març del 2012, a les 22:01

      Tots m'agraden també, tens raó.
      Me'n vaig amb aquests "dreams", que demà m'he de llevar d'hora!

      Elimina
  2. Teresa Costa-Gramunt10 de març del 2012, a les 15:13

    Quantes històries no podríem inventar, amb els quadres de Hopper!

    ResponElimina
  3. Lapsus calami10 de març del 2012, a les 18:24

    Sempre m'ha semblat que aquestos personatges del Hopper fugen de sí mateixos, de la seua pròpia ombra. D'això les maletes, l'anonimat facial, les anònimes habitacions, la desolació de no poder reconèixer-te enlloc. I heus ací, que el pintor hi posa una bellesa no dita, un esguard que ningú no sospita.

    ResponElimina
  4. GLÒRIA11 de març del 2012, a les 15:07

    Hopper va pintar per fer-nos escriure. Pocs pintors hi ha tan literaris. Les seves són secretes històries de solitud. Vaig veure aquest quadre a Chicago mig accidentada per una caiguda, marejada pels paracetamols, una germana, una amiga de les dones que Hopper ens mostrava.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Mariàngela Vilallonga11 de març del 2012, a les 19:36

    No ens cansaríem de mirar aquests quadres, Glòria!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)